La gestació és un període singular en la vida de les dones i que determina grans canvis, no només per les expectatives que genera el futur fill o filla, sinó també pels canvis físics i psíquics que comporta associat. Estar esperant un nadó determina actituds i aptituds diferents enfront de la vida quotidiana en àmbits molt diferents: salut, alimentació, activitat física i també en la mobilitat quotidiana.
Les embarassades són més que conscients d’aquests canvis, afirmen que canvien la seva manera de moure’s. Tot i que no volen renunciar a continuar conduint, a mesura que avança l’embaràs disminueix a la meitat la proporció de dones que condueixen, mentre que el percentatge de passatgeres es triplica. Aquestes són algunes de les conclusions que recentment ha fet públic el RACC que ha volgut treure a la llum un tema que no ha estat centre de recerca a casa nostra.
Crida especialment l’atenció que les aglomeracions en hora punta, els pocs seients reservats, les escales de les estacions o la por a rebre cops són obstacles que les embarassades prefereixen evitar si han de desplaçar-se en transport públic, ja sigui en bus o metro. Per això, quatre de cada deu dones prefereixen utilitzar altres mitjans de transport, probablement, la majoria privats.
No seria el més lògic que les dones embarassades poguessin desplaçar-se en transport públic sense haver de patir per trobar un seient? Quantes dones han hagut de fer valer la seva condició d’embarassada quan viatgen en transport públic per aconseguir seure amb comoditat? Probablement, massa dones i massa sovint. Potser és hora d’intensificar la visibilitat de les places reservades per a embarassades i promoure’n el seu bon ús. No estaria de més tampoc crear i enriquir els missatges sobre la disponibilitat de places reservades i l’obligatorietat de cedir-les a qui més ho necessiti.
Moure’s durant l’embaràs pot ser més còmode facilitant aparcaments més assequibles i transports públics més adequats; també pot ser més segur facilitant el bon estat de les voreres o de les vies públiques en general. També es pot viure la gestació més tranquil·lament amb més informació, tant per a la pròpia embarassada com per a la societat en el seu conjunt.
Com a RACC, cal recordar a les embarassades que viatgen en cotxe que el cinturó de seguretat és obligatori sempre, també en aquesta etapa de la vida, i que la col·locació correcta és una cinta per sota de la panxa i l’altra entremig dels pits. I animar que tothom percebi que la mobilitat durant l’embaràs no és un problema, sinó que simplement és diferent.
L’autor és gerent regional de Catalunya del RACC
