Als catalans, ens ha costat molts anys i moltes manifestacions ciutadanes arribar on som. Ara cal fer les coses amb seny i correcció, no dic amb la legalitat que invocava el president Mas, ja que no tenim lleis pròpies i les vigents encara pertanyen a l’Estat espanyol, però sí que cal fer-ho amb els principis ètics amb què es regeixen les democràcies.
La falta de majoria absoluta en el referèndum i haver-ho fet amb la parlamentària, que demana cautela, han motivat l’efecte contrari de precipitació en el full de ruta per la independència. La primera sorpresa va ser quan la recent nomenada presidenta del Parlament, en el discurs de presa de possessió del càrrec, en un escalfament de boca, va acabar dient: "Visca la república catalana". En la nostra memòria figurava que tots els actes de proclamació de les repúbliques catalanes, encara que efímeres, es declaraven des del balcó de la Generalitat, com ens han mostrat repetidament els noticiaris d’èpoques passades, amb tota solemnitat i pel president. En aquesta ocasió la república ha estat promulgada per la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, sense que s’hagués pres cap resolució en aquest sentit ni designat president del govern per portar-ho a terme. La senyora Forcadell, del desig, en va fer realitat, actuant precipitadament i amb parcialitat, sense ni recordar-se que és la garant de tots els diputats, fins i tot dels contraris a la independència. Penso que Carme Forcadell, que en tot moment ha liderat ell llarg procés de l’Assemblea Nacional Catalana i que ha donat mostres del seu entusiasme i fortalesa, és mereixedora d’un just guardó, però no pas del de presidenta del Parlament, en què haurà de fer d’àrbitre i moderadora de la convivència parlamentària.
La formació d’un nou Estat és molt complexa, sobretot si no tenim lleis pròpies i les que regeixen són les del país del qual volem sortir i no ens deixen; per tant, cal seguir els estrictes criteris de les bases democràtiques. Constituït el Parlament, cal nomenar president perquè amb el seu govern porti a terme les resolucions aprovades. Mentre no es resolgui aquest requisit i no hi hagi responsable de l’executiu, el procés ha de quedar paralitzat. Si no ens entenem en un fet tan essencial no ens podem moure.
Davant de les dificultats de designar president Artur Mas, com s’havia presentat a la campanya, al no haver-hi quòrum suficient per al seu nomenament amb la reiterada negativa de la CUP, se’ns presenta una alternativa, o acceptar totes les condicions que exigeix aquest partit o continuar el procediment sense acords fins al final del trajecte, convocant novament eleccions després de les generals. La nova convocatòria, amb partits separats, serviria de pauta i clarificaria el resultat del referèndum.
El conflicte que ens ha paralitzat no és tant la presidència de Mas sinó que s’hagin d’acceptar les condicions d’un partit minoritari amb unes idees que, respectables, no corresponen amb les de la majoria dels votants de Junts pel Sí.
Aplicar el full de ruta per la independència a la brava no és el millor camí per arribar-hi, ni té la serenitat i estètica que, al seu dia, ens va mostrar el president Mas.
No és això, companys.
