Estic corregint les galerades del meu primer llibre, un recull dels articles publicats al Diari des de 2008 fins a 2015. Dóna feina, però també t´il·lustra sobre els canvis, prens perspectiva i descobreixes causes i raons. Així, he constatat que Mas, referint-se al procés català, ha avisat reiteradament que no seria fàcil, que no ens ho posarien fàcil. Ho ha advertit als seus discursos, com una salmòdia, per si algú encara creia que vivia a Escòcia, part d´una democràcia anomenada Regne Unit, on qui truca de matinada és el lleter. Doncs no, vivim a Catalunya, part d´una dictadura constitucional, alhora esperpèntica i despòtica, anomenada Regne d´Espanya, on qui truca és un senyor de bata negra i punyetes als canells. Tres exemples: 1. Jutgen Mas el mateix dia de l´assassinat de Companys, o són ignorants o són sàdics. 2. Envien desenes de tricornis a regirar l´habitació del fill Pujol, malalt, a casa del seu pare; més que justícia sembla una paròdia del camarot dels Marx. 3a Envien dos-cents mossos a detenir anarquistes. Que curiós: per detenir convergents usen els civils, per detenir anarquistes, els mossos. Doncs tot això passa perquè s´està constituint el nou Parlament de Catalunya, amb una majoria independentista. No és casualitat, què va! És l´eterna repressió espanyola, la Inquisició, adés somorta i avui ressuscitada. El resultat també és etern: presó per als dèbils, els catalans, pel sol fet de ser-ho.
No ens serà fàcil; ens ho faran gruar molt, molt! Ens aplicaran tota la força que els permeti Europa, ara entretinguda en els Balcans. Ultra les febleses que el propi procés té, i que el poden arribar a malmetre (la CUP veta el president; el Parlament posa deures a un govern inexistent; negocien reformes que no es podran pagar), la hidra inquisidora tricèfala –PP, PSOE i C´s- ens aplicarà tota la bilis de la seva constitució, tot el rigor mortis que aquesta conté. Ara van de debò: jutjaran, multaran i engarjolaran molts polítics i votants catalans; suspendran el Parlament, anul·laran les seves lleis; hi haurà gent que perdrà diners i feina; tornarem a la clandestinitat. No descarto pas que algun català rebi un mal tanto. De fet, no descarto res.
La intenció d´aquest article és que agafin por. Sí, por. La por guarda la vinya, alliçona el refranyer. La por, aquest instint primari tan lloable, absolutament imprescindible per a la salvaguarda pròpia, és la primera de les accions que menen a la defensa. Sense por no hi ha reacció, la reacció dels valents, dels homes lliures; no la dels mesells. Els votants hem de reaccionar; si no reaccionem ens esclafaran. Sense moure´ns del sofà no tindrem independència; cridant al carrer, tampoc. Per exemple: Junqueras digué fa poc que, si ens atacaven, pararíem el país una setmana. Pregunto: hi ha presència d´ànim, hi ha gent disposada a fer-ho? Europa no es mourà fins que el conflicte espanyol no li costi calés. Ho sento, però fer la independència també és això. Reitero, si algú es pensa que viu en una democràcia s´equivoca: vivim en una dictadura constitucional, i les dictadures responen com l´escorpí, sempre piquen. Facin bossa, doncs, cremin papers, vigilin el que escriuen, amb qui parlen; estiguin a l´aguait de qui els escolta. Guardin la vinya, socorrin les víctimes, donin suport als seus. Salvin l´honor, la parla i la pàtria. Tinguin por. Reaccionin.
No puc acabar, de cap manera, sense interrogar els votants socialistes de Catalunya, bona gent, sobre la col·laboració de la seva direcció -Pedro Sánchez, Miquel Iceta- en aquest nou pogrom d´independentistes, veïns seus, companys de feina, mestres dels seus fills; tal vegada són familiars, camarades de gresca, o de gimnàs. Des de Nuremberg sabem que l´obediència deguda no és excusa.
Sugg: Ferides Obertes, de Gillian Flynn.
