La trepa "pepera" fa temps que pixa fora de test. Deu pensar que la gran majoria de ciutadans és amorfa. Que es deixa enganyar amb facilitat… Ara, amb les eleccions a menys de dos mesos vista, exerceix de mag. Vol treure conills de sota l’aixella, mentre anuncia una suposada rebaixa d’impostos. O diu que han guarit el "malalt" (Espanya).
Des de Brussel·les, se li demana que ajustin els pressupostos. Ells, tanmateix, tiren pel dret. Van a la seva. Es contemplen el propi melic, bo i pensant que són en possessió de la veritat absoluta… I han plantejat rebaixar les retencions de l’IRPF… Ho amaguen, però, dessota l’engany que qui més beneficiats en surten són els empresaris i les classes altes. Més ben dit, en general la penya dels seus acòlits.
No cerquen altra cosa que un grapat de vots oportunistes. Els importa un rave la reactivació de l’economia. Només pretenen perpetuar-se en el poder. "In saecula saeculorum." S’omplen la boca de mots altisonants… Encara és hora que algú m’expliqui en què consisteix "l’Estat del benestar"… Si més no per la pèrdua brutal de drets dels treballadors. Per la privatització de la sanitat pública. Per la disminució de la qualitat educativa. Per l’enganyifa constant d’articles cabdals de la Constitució (com, per exemple, els que fan referència al dret a l’habitatge i a un treball digne).
Haver abaixat les retencions de l’IRPF de manera uniforme és una presa de pèl. Un contribuent que guanyava uns vint mil euros bruts/any n’estalviava 366. Mentre que qui ultrapassava els seixanta mil trobava una minva del seu percentatge de gravamen en nou punts (del 56 al 47%). Les empreses tributen -en l’impost de societats- al 25% (abans el 30). I, dels tres milions d’autònoms, només en veuen millora aproximadament la meitat. Té pebrots el tema!
Ni tan sols cal agafar calculadora. El greuge comparatiu esparvera. Els grans beneficiats d’aquest conjunt de mesures han estat afiliats a la dreta més carrinclona del país. Les classes socials més humils s’han quedat badallant.
La reforma s’aplicarà, del tot, l’any 2016. Qui tingui la sort de treballar (amb nòmina) tindrà cinc trams: del 19 al 45%. Abans, la cresta més alta del topall arribava al 56. La qual cosa vol dir que seguirà no produint-se un repartiment equitatiu de la fiscalitat.
Mantenen la dualitat entre les rendes de treball i de capital. El govern pretén afavorir l’estalvi a llarg termini, enfront de l’especulació ràpida. M’agradarà veure, realment, com s’ho maneguen. Molt em temo que continuaran fotent-se del personal.
Els darrers cinc anys, el rescat bancari ha estat un pou sense fons. És arribada l’hora que flueixi el crèdit. Per a particulars i per a empreses. De manera immediata i clara.
Què permet l’aquiescència del govern? El BCE presta un bilió d’euros a 3 anys, per tal que els bancs no petin. Demostració clara que els comptes no són prou sanejats. Han de finançar-se, a curt, mantenint productes a llarg amb valor residual del tot aleatori.
Que parin de fer volar coloms! Que expliquin les coses pel seu nom! Que reclamin, de manera urgent, els deutes macromilionaris de moltes empreses i entitats esportives amb la Hisenda Pública i la Seguretat Social!
I, si diuen que "Hisenda som tots", que pagui més qui té més. De manera progressiva. Tot el demés és "caca de la barata". Per cert, on és el llistat de morosos "fa-mós"?
