Els governs espanyol i català repeteixen que l’atur és la seva prioritat. I les persones, clar. I ho seguiran repetint, tant com vulguin: és una gran mentida. Hauria de ser-ho, sens dubte, però les seves prioritats són unes altres. Costa de trobar algú que es cregui que l’atur els treu el son. No és així. El que potser els causa insomni és l’impacte electoral de l’atur, de la nefasta gestió econòmica, del buit absolut en estratègies industrials, de projectes estrella com Las Vegas o Barcelona World, de la brutal precarietat… I per això maquillen constantment dades i missatges, com aquesta "bona nova" que hem baixat per fi dels cinc milions d’aturats.
No ens diuen, per exemple, que no baixarem mai més dels tres o quatre milions, a no ser que enviem els aturats a les croades o siguin abduïts pels extraterrestres. Només repeteixen el rotllo de sempre, gairebé un acudit de mal gust: anem cada dia una mica millor, ja veiem el final del túnel, estem en el bon camí, les polítiques d’austeritat funcionen, ara millor que no fem experiments…
És una gran mentida, en la qual col·laboren amb entusiasme massa mitjans de comunicació, que abusen de les ganes que tenim tots de mirar la mitja ampolla plena. Doncs no, no hi ha mitja ampolla plena. Està gairebé buida, per molt optimisme que hi posem. Aguantem, sí, i no empitjorem, també. Però com a país, amb governs tan clarament incompetents i mancats de visió, no anem enlloc ni a millor. Del que es tracta és que no ens n’adonem. A Catalunya, per exemple, ho han aconseguit força… I ara és el torn de Madrid.
