Quan Pere Quart enaltia la grandesa del Vallès al seu poema "Corrandes d’exili", remarcava una vegada més el que historiadors, geògrafs i intel·lectes ja havien posat sobre la taula en diferents ocasions. Era el 1947, moments difícils de postguerra i penúries, però el Vallès ja es configurava com un territori motor i cabdal per al desenvolupament del país. No en va, el geògraf sabadellenc Pau Vila va qualificar l’espai Vallès-Penedès com "el carrer Major de Catalunya" i un altre vallesà, en Lluís Casassas, l’anomenava "el corredor de Catalunya".
Històricament, una comarca era un territori natural amb una identificació popular. En termes polítics van ser les Bases de Manresa, el 1892, les que dictaven que la divisió territorial es basés en la comarca natural i el municipi. Administrativament, la comarca va ser efectiva per primer cop el 1936 i es va recuperar el 1987, després del franquisme.
Des que Pau Vila va dibuixar, als anys 30, el mapa comarcal, la realitat territorial i social de Catalunya ha canviat notablement. És evident que el territori i les relacions entre els municipis han evolucionat i cal una revisió d’aquella divisió territorial. La prova, la tenim en la recent creació de la nova comarca del Moianès i en les aspiracions del Lluçanès. Hi ha diferents interrogants sobre la taula de l’organització territorial de Catalunya que caldrà anar resolent, incloent el desenvolupament de la nova llei de governs locals que està en tràmit des de fa gairebé dos anys.
És ben cert que els dos vallesos comparteixen en molts aspectes una mateixa realitat: física, econòmica, cultural… A banda de ser "el corredor de Catalunya", on ja passava la Via Augusta, també són motor econòmic del país. Representa el 4,4% de la superfície de Catalunya però aglutina un 17,3% de la població i aporta el 16,7% del PIB. El tram de l’AP7-B30 és la principal aglomeració industrial de Catalunya i motor en el camp de la recerca, la innovació i la competitivitat empresarial.
Malgrat aquestes dades, és ben cert que, històricament, el Vallès no ha estat tan ben tractat com es mereixia. La manca d’inversió en infraestructures viàries i ferroviàries n’és un exemple i això ha afectat el desenvolupament del territori, la seva internacionalització i, sobretot, la qualitat de vida dels vallesans i vallesanes. Uns ciutadans que gaudeixen de tots els beneficis de viure a prop de Barcelona però també de tots els seus perjudicis. El desenvolupament dels dos vallesos passa per un projecte comú, per detectar i promoure els factors que permetin multiplicar la recerca, la cooperació, la visibilitat internacional… i també la millora dels serveis que s’ofereixen a la ciutadania. Els vallesos són clau per articular Catalunya a nivell social, econòmic i territorial. I cal que les administracions superiors incorporin la reflexió sobre els vallesos com una estratègia de país consensuada amb el territori. El repte és poder trobar la millor manera d’aconseguir que aquest territori sigui el més fort possible davant els reptes de futur.
Parlar, d’inici, d’una fusió comarcal és aventurat. Cal abordar el debat amb calma i serenitat i cal analitzar totes les fortaleses i debilitats per assolir el màxim de consens entre tots els actors implicats, entre tots els municipis. Per fer aquesta anàlisi necessitem dotar-nos d’un pla estratègic que ens permeti planificar el futur del nostre territori en matèria d’infraestructures, telecomunicacions, formació i treball.
El territori que conformen els dos vallesos és un dels pols econòmics més importants del sud d’Europa.
Una àrea geogràfica que compta amb ciutats tan importants com Terrassa, Sabadell, Granollers, Sant Cugat, Rubí o Mollet; així com amb grans eixos industrials com la Riera de Caldes, amb 32 polígons, 3.000 empreses i 42.000 llocs de treball; l’Eix de la B-30, amb una concentració elevada d’empresa, teixit industrial, innovació i coneixement, o l’Orbital 40, espai de recerca i de futur; sense oblidar una potent concentració de coneixement i recerca a l’entorn de la Universitat Autònoma de Barcelona o la Universitat Politècnica de Catalunya, entre d’altres.
La materialització d’aquest nou escenari de col·laboració per abordar la planificació estratègica haurà de tenir com a objectiu principal la millora de la qualitat de vida dels vallesans i vallesanes. Els canvis que puguin dur-se a terme han de prioritzar un acostament entre els ciutadans i ciutadanes i les institucions, i han d’afavorir una presa de decisions propera i eficaç. Des de les administracions locals haurem de treballar de la mà dels agents sindicals, empresarials, polítics i socials per assolir el màxim de consens. Perquè, com deia Pere Quart: "En ma terra del Vallès, tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra. Com el Vallès no hi ha res".
Els autors són els presidents dels consells comarcals del Vallès Occidental i Oriental
