Es diu a la premsa, recollint la informació municipal corresponent, que els impostos municipals pujaran un 1,5 per cent al 2016, entre ells i en termes generals també l’IBI. I en relació amb la plusvàlua, es diu que es congela perquè ja s’està aplicant el tipus màxim.
El cert és que al BOE de 28/9/2015 es publicà l’ordre del Ministeri d’Hisenda (OHAP/1952/2015) per la qual els ajuntaments de Terrassa, Sabadell, Sant Cugat, Mura, Talamanca, Navarcles, Olesa, Granollers, Barberà, Cerdanyola, Sant Llorenç Savall, Ullastrell i així fins a 110 municipis de la província de Barcelona, incloent la simpàtica població de “Prados del Merluzar”, es veuen afavorits amb una nova actualització dels valors cadastrals dels seus immobles per a l’any 2016, d’acord amb els coeficients que estableixi la llei de Pressupostos de l’Estat del mateix exercici.
Una vegada més la fortuna somriu als ajuntaments esmentats, que no als seus ciutadans, quin ajuntaments ho van demanar, en la majoria de casos.
Això, d’entrada, significa que l’argument que les plusvàlues municipals no pujaran perquè s’estan aplicant tipus màxims no és correcte, ja que els tipus s’aplicaran sobre els valors cadastrals actualitzats i s’actualitzen per apujar-los, no per al contrari.
Altrament, quan a la llei de pressupostos de l’Estat de 2016 es determinin els coeficients d’actualització per a tots els ajuntaments de l’Estat, la sort és que, als immobles dels ajuntaments afavorits, se’ls aplicaran sobre aquells valors actualitzats uns coeficients d’actualització (tal i com fixa l’article 32.2 de la llei del cadastre).
Però la normativa és un despropòsit flagrant, doncs aquell art. 32.2 LC diu que els coeficients d’actualització “es determinaran en funció de la seva dinàmica immobiliària”, i, quan menys a Terrassa, la dinàmica immobiliària ha estat clarament i taxativa recessiva.
Que bé, però, com que l’ordre prové de l’Estat, els ajuntaments afavorits sempre tindran l’excusa de dirigir el ciutadà contra l’Estat i mentre recaptaran sabent que el fonament de la major recaptació és injust.
A més, a Terrassa (i d’altres municipis propers també), els immobles han estat objecte d’un expedient de regularització cadastral amb CSV (Codi Segur de Verificació, a crear noms inintel·ligibles hi ha funcionaris especialitzats, com es pot veure), que implica en el 99 per cent dels casos un increment notable dels valors cadastrals dels afectats, als que no només els plouran sobre mullat els coeficients d’actualització, sinó que els ajuntaments els reclamaran els diferencials dels quatre anys anteriors (tal com vam informar en aquesta mateixa secció en l’edició del Diari de Terrassa de 10 de setembre de 2015). A més, ja hauran pagat la taxa de 60 euros que se’ls imposa també.
Seria interessant de saber si hi ha algun responsable dels impostos municipals que considera que a Terrassa la dinàmica immobiliària ha suposat un increment dels valors de les propietats immobiliàries als darrers anys.
L’autor és advocat
www.planaslegal.com
