Àlex Rigola s’ha convertit amb el temps en un dels directors de culte. Després de passar pel Lliure durant molts anys ara dirigeix projectes tan suggerents com "Marits i mullers", que podem veure a la Sala Villarroel. Es tracta d’una adaptació de la pel·lícula de Woody Allen del mateix títol que es va estrenar el 1992, protagonitzada pel propi Allen i per la seva exparella l’actriu Mia Farrow.
Rigola sotmet el públic a una veritable sessió de psicoteràpia. No hi ha quarta paret, el públic entra a l’escenari i s’asseu al mateix sofà que els actors, la proximitat és total. Dues parelles amigues es reuneixen perquè una d’elles anunciï per sorpresa que se separen, la notícia cau com una bomba, com una càrrega de profunditat que portarà conseqüències. Com en una partida d’escacs, els quatre protagonistes es mantenen a la defensiva, aguaitant el proper moviment de l’altre. En aquest procés de despullar el teatre i apropar a l’espectador els actors en escena es diuen igual que a la vida real: Andreu Benito, Joan Carreras, Mònica Glaenzel, Sandra Monclús, Mar Ulldemolins i Lluís Villanueva. L’espectador devorarà àvidament aquesta obra, en la qual la rutina del matrimoni posa contínues traves a la passió. No es tracta de buscar solucions als conflictes de parella, o la fórmula per al matrimoni perfecte.
El resultat d’aquest treball és una obra vibrant, tensa, una dissecció despietada de les covardies i mesquineses d’una relació amorosa en el món d’avui, tot i el pas del temps, els problemes del temps segueixen sent els mateixos.
No ens agraden els canvis i quan algun dels nostres amics se separa no ens resulta fàcil acceptar-ho, tenim una resistència interna perquè la separació del nostre amic és la premonició de l’oracle que la nostra pròpia relació pugui acabar de la mateixa manera.
"Marits i mullers" planteja els problemes sexuals de les parelles que perden el desig sexual amb el pas del temps i recorden amb melangia els bons temps. Un temps per a la malenconia d’una cançó. En el fons Àlex Rigola com Woody Allen va voler explicar un conte moral, modern i cruel sobre el pas del temps. Cada paraula sembla ampliada amb lupa. Hi ha detalls que deixen sense alè, d’una exactitud increïble. És difícil mantenir un matrimoni estable al llarg de molts anys, l’obra amb moltes dosis d’humor negre ens fa veure aquelles coses que teníem davant dels nassos però que ens neguem a reconèixer.
Aquesta obra de teatre ens informa millor sobre el nostre matrimoni, la nostra vida en parella, que moltes tesis i investigacions de psicòlegs. Aquells que estimin les pel·lícules de Woody Allen s’ho passaran bé, els que les detesten trobaran un punt narratiu diferent i un punt de vista completament nou amb què es replantejaran la seva visió sobre les obres d’Allen. Rigola en plena forma sondeja fredament, amb molt sarcasme, allò que, en plena era del buit, governa les relacions home-dona.
Rigola, en plena forma, sondeja fredament, amb molt sarcasme, allò que governa les relacions home-dona
