Opinió

Sis nous sacerdots per a la diòcesi

Aquest dia 18 s’ha celebrat el Diumenge Mundial de la Propagació de la Fe, resumit en la paraula "Domund". És la jornada missional més important de tot l’any. Aquesta jornada, la promouen les Obres Missionals Pontifícies i la seva finalitat és espiritual i material: pregar pels missioners i missioneres i ajudar les seves obres amb els recursos econòmics que es recapten amb la col·lecta d’aquest diumenge a tots els temples. A la vegada, ha estat un dia de gran festa per a la nostra diòcesi perquè he imposat les mans a sis diaques del nostre Seminari Diocesà que rebran l’ordenació presbiteral: Walter Cifuentes, Arturo Fabregat, Guillem López, Andrés Ramírez, Hernán Urdaneta i Agustín Villalba.

Enguany el Domund té com a lema "Missioners de la misericòrdia", en sintonia amb l’Any Sant de la Misericòrdia que començarà el proper 8 de desembre. També coincideix amb el sínode dedicat a la família. I el Papa ha presidit aquest diumenge la canonització d’una espanyola: Maria Isabel Salvat Romero, que en religió adoptà el nom de Maria de la Puríssima, o Maria de la Immaculada Concepció. Fou la superiora general de les Germanes de la Companyia de la Creu, molt estimades sobretot a Andalusia, i són semblants a les religioses de la Mare Teresa de Calcuta en la cura dels pobres i els malalts. De Maria Isabel es diu que, malgrat ser superiora general, volia realitzar els treballs més humils. El seu ideal era treballar sense figurar, fomentant un clima de confiança i de serenitat.

Juntament amb aquesta canonització, el Papa ha procedit a tres beatificacions: el sacerdot diocesà italià Vincenzo Grossi, fundador de l’institut religiós de les Filles de l’Oratori (1845-1917), i també un matrimoni, el que varen formar Lluís Martin i Cèlia Guérin, francesos i pares de santa Teresa de l’Infant Jesús. Els qui hagin llegit la "Història d’una ànima", escrita per la santa de Lisieux, ja coneixen els seus pares, de qui la santa parla amb freqüència en la seva obra. Un matrimoni cristià, senzillament heroic en el conjunt de la seva vida. El pare havia treballat com a rellotger i joier. La mare dirigia una petita artesania d’encaixos d’Alençon, la ciutat on nasqueren els fills. Era una família de classe mitjana de finals del segle XIX amb nou fills.

Tornem una altra vegada al Domund i a les ordenacions presbiterals d’aquest diumenge. Recordem que la família és l’àmbit primer de la transmissió de la fe i també és l’àmbit primer per descobrir la pròpia vocació. Per això s’ha de potenciar la cultura de la vida i també la cultura de la vocació, perquè els matrimonis acullin generosament el do de la vida i valorin la vocació sacerdotal d’un fill com el regal més gran de Nostre Senyor. Aquesta crida és signe inequívoc de la benedicció de Déu sobre aquella família. Els pares estan cridats a educar els seus fills en la fe i en la disponibilitat i seguiment de la voluntat de Déu. D’aquesta manera, els ajuden a créixer com a persones i com a creients, a trobar la felicitat i l’alegria. Així, la família esdevé com un primer seminari on poden germinar les llavors de vocació. Que el Senyor ens concedeixi per intercessió de Maria les vocacions que les nostres diòcesis necessiten.

L’autor és bisbe de Terrassa

To Top