Pepsi Cola ha anunciat que amb la seva marca es vendrà un mòbil a la Xina. Amazon, que va començar essent una llibreria on-line, ja ofereix de tot, inclosos serveis de manteniment per a les cases amb electricistes, pintors, llauners… El diaris reparteixen estris de cuina, començant pel Diari de Terrassa que aquesta setmana els ofereix un grill elèctric. S’anuncia que empreses com Google, molt lluny de la seva funció inicial de cercador a internet, serà qui ens oferirà un cotxe sense conductor, la seqüenciació del nostre ADN o que substituirà les actuals entitats bancàries. "La Caixa" s’ha posat a vendre alarmes per les cases perquè en realitat no saben què fer amb les seves oficines. L’editorial Planeta acaba d’anunciar que guanya diners gràcies a l’increment de la seva oferta d’educació virtual més que no pas als llibres. Ja fa temps que ens sembla normal que les gasolineres venguin pa. La llista d’exemples és llarguíssima.
En aquest paisatge, el que és estrany és que l’Ajuntament no vengui cataplasmes o que a urgències de Mútua no aprofitin per vendre cotxes quan arriben els accidentats. Trobar una merceria que només vengui betes i fils, un barber que només talli cabells o una sabateria que només vengui calçat aviat serà una raresa. Aquesta barreja de funcions és fruit d’un procés de canvi i d’innovació en els models de negoci. La potència dels canals que fan arribar els productes i serveis als usuaris, ja siguin canals presencials o virtuals, ha alterat els mecanismes de comercialització i distribució. En general, perdem especialització però guanyem accessibilitat. Encara que tot és una mica més complicat. Per exemple, el fenomen de la venda de pa a les gasolineres ha estat paral·lel a una revolució en establiments de venda de pa convencionals que han crescut molt incrementant extraordinàriament la seva oferta i, en bastants casos, esdevenint a la vegada una cafeteria. Els models de negoci continuaran alterant-se profundament.
Una cosa similar al que ha passat amb els models de negoci esdevindrà amb el treball. Passarem de gent que tenia ofici (filador, teixidor, botiguer, oficinista, arquitecte) a una situació professional radicalment líquida. Tindrem diferents àrees d’especialitat al llarg de la nostra vida i això ens forçarà a aprendre i desaprendre amb agilitat. De vegades treballarem per a altri com a contractats, de vegades serem autònoms, de vegades serem emprenedors i crearem empreses que donaran feina a d’altres i molt sovint combinarem moltes d’aquestes situacions al mateix temps. Ni tan sols les administracions, els hospitals o les universitats escaparan a aquesta tendència. El món professional es veurà molt alterat per l’emergència de la robòtica i de la intel·ligència artificial. No hi ha acord entre els estudis que es fan, però la majoria creuen que un 40% de les feines actuals el faran els robots (la setmana passada es va presentar al Japó un taxi robot d’allò més sofisticat). El concepte de les velles fàbriques ens semblarà tan obsolet com que algú volgués portar l’administració d’una gran organització sense la informàtica o algú intentés fer un diari a linotípia.
Som unes generacions que ens hem d’acostumar a viure en aquest totum revolutum. Les coses canviaran molt ràpidament. Alguns dels debats que ens ocuparan més temps seran ràpidament obsolets, com el de la gestió de l’aigua (el debat serà com gestionar l’economia circular), com el de la gestió del trànsit (probablement d’aquí a uns anys estigui tan prohibit conduir com ara ho és fumar), com el de moltes condicions laborals que seran dramàticament transformades perquè les regles del joc professional simplement seran unes altres o la diatriba actual sobre els Uber i els taxistes que d’aquí a pocs anys ens semblarà una anècdota com la del vell debat de les agències de viatges i la venda de bitllets aeris on-line.
Preparem-nos, el món gira i no ens espera, ni com a país, ni com a professionals, ni com a persones. Aquest futur, que té coses molt bones, està en plena acceleració i ja ha fet realitat la majoria de somnis de ciència ficció de les pel·lícules de fa molt pocs anys. Podem veure aquests canvis en clau d’oportunitat i buscar la nostra posició, o fer els rondinaires tot el dia. El que no podem fer és estar distrets. I ho estem bastant.
