Dijous al matí milers de catalans acompanyàrem Mas fent via cap al tribunal que l’està jutjant per haver convocat la consulta del 9 de novembre de 2014, que el Partit Popular havia qualificat de "costellada". Aquell dia, el 9-N, més de dos milions de catalans també acompanyàrem Mas i la costellada fou monumental, tan monumental com ho fou la castanya que la mateixa significà per al PP i per al govern espanyol, un descrèdit davant del món. El poble català, armat només amb una papereta, s’encarà a l’Estat castellà, una de les nacions colonials més salvatges de tota la història, que va haver de mirar impassible com la gent anàvem omplint les urnes de vots i de botifarres cap a Madrid. Dimarts ja havíem acompanyat Rigau i Ortega en el seu calvari davant del tribunal, i davant de cada Ajuntament de Catalunya que mereixi aquest nom. Milers i milers de manifestants clamant per la llibertat i la democràcia.
Injustament, increïblement, els òrgans de la poderosa i temible justícia espanyola (em refereixo, naturalment, als fiscals i jutges poderosos dels jutjats poderosos, i no pas als milers de professionals de primera instància que, amb mitjans del segle passat, procuren fer la seva feina tan bé com saben) deposaren un comunicat on denunciaven que aquell acompanyament els causava pressió psicològica, els pertorbava el seu bon senderi. Vés per on, mai abans no s’havien sentit pressionats! Des de fa decennis, cada conflicte laboral (Bankia, per exemple), econòmic (R. Rato, per exemple) i polític (F. Camps, per exemple) ha convocat desenes, centenars, de persones, de polítics, de treballadors, davant dels jutjats, cridant tot tipus d’eslògans, i fins a aquesta setmana no han notat la pressió! Quines punyetes, és per petar-se de riure.
Els insults i les amenaces contra els catalans, orals, escrites i electròniques, no pertorben ni un gram les seves consciències? No se sentiren interpel·lats per les calúmnies falses que les clavegueres estatals aixecaren contra Mas i contra Trias? Aquests jutges que ara protesten no han sentit mai la pressió insuportable del govern del PP? Les constants filtracions de notícies dels tribunals, això no els pressiona? No els pressionà que els fiscals catalans rebutgessin la querella, i que el fiscal general de l’Estat els la imposés? No els pressionà que qui comuniqués la presentació de la querella fos la Mamarratxo? La mateixa que presumí de connivència amb uns fiscals? No els pressionà que els seus superiors de Madrid els toquessin la cresta dues vegades, perquè la querella no avançava prou de pressa? No els pressionà que el ministre de Justícia declarés que el calendari de la declaració de Mas l’havia dictat ell? Nooo? O és que només els pressiona la ira, calmada, respectuosa i democràtica dels catalans, en veure trepitjats de manera horrible els seus drets, la seva honra, el seu patrimoni, la seva llengua i la seva hisenda? No s’adonen que amb aquest comunicat perden la poca credibilitat que tenien? Quan milions de catalans pensem que, com que no ens pot enviar tancs el govern, ens envia fiscals i jutges, creuen que ens equivoquem, que no interpretem ben bé el que està passant? En fi, que Déu els ajudi a sortir del tràngol on s’han, o els han, ficat: jutjar el president de la Generalitat per haver consultat al poble!
Decideixin el que decideixin estan llestos: passaran a la història de la infàmia, com ho passaran els regidors de l’Ajuntament de BCN que votaren en contra del català, ara fa quaranta anys.
Prenguin til·la, perquè em fa l’efecte que això no ha fet res més que començar…
Sugg.: El procés, de Kafka
