Els desnonaments continuen al seu ritme implacable. Les dades oficials diuen que entre abril i juny se’n van ordenar 18.739. I al mateix període de l’any passat? Deu menys. Aquestes són les xifres de la justícia espanyola: un claríssim retrat de la situació i un claríssim desmentit de totes les mentides amb les quals el govern espanyol ens intoxica dia sí i dia també.
Ni hi ha recuperació econòmica (excepte per a les grans fortunes i grans corporacions) ni s’han reduït els desnonaments ni res de res. Tot és la mateixa i mesquina misèria dels darrers anys, però ens hi hem acostumat.
Saben perfectament, i juguen amb això, que els humans ens acostumem a tot tard o d’hora. Acabem per veure normal la cosa més monstruosa. Com aquest tsunami indecent de desnonaments a tort i a dret, com la incapacitat del Parlament espanyol de canviar (a millor, si pot ser…) la legislació hipotecària o tota l’estafa social i econòmica que hi ha muntada al voltant del sòl i del sector immobiliari i financer. Res, al Congrés, mani qui mani, sempre és com si plogués a fora… Sort en tenim, dit sigui amb totes les precaucions, de la Unió Europea, que ha acabat per desmuntar els pressupostos de Rajoy, una altra enganyifa amb totes les de la llei. O del Parlament Europeu, que fa uns dies va demanar (poca cosa, sí) que Espanya acabi amb tota aquesta indecència d’una vegada.
Sort que són els seus "amics": però ni això no li ha servit per evitar que li desmuntin un relat electoralista fals, amb dades falses, amb un futur fals… Tenim un país pitjor en tots els fronts, en tots. I encara treuen pit per fer-nos creure que anem millor que mai, que no hi havia cap alternativa…
