Al passat ple de l’Ajuntament, el grup municipal de Terrassa en Comú vam presentar una proposta de resolució interpel·lant l’equip de govern (PSC+CiU) a prendre accions per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica (destacar que la proposta va aprovar-se per unanimitat, a excepció d’un dels punts en què el PP es va abstenir). Recordem que aquesta proposta només vol instar l’equip de govern municipal que actuï, prepari l’Ajuntament i que es donin les condicions per poder aplicar la llei del Parlament de Catalunya, en vigor des del passat 6 d’agost, que no hagués estat possible sense la lluita, la pressió i el treball, durant 6 anys, per part de la PAH. Tot el meu reconeixement per a ells, per a totes les persones anònimes que ho fan fet possible i no han defallit en aquesta lluita de David contra Goliat i que mai han volgut posar-se cap medalla, ni sortir a la foto, ni patrimonialitzar una lluita col·lectiva en defensa dels drets humans.
El títol d’aquest article deixa molt clar que des del 6 d’agost de 2015 a la nostra ciutat no s’hauria de permetre cap desnonament, ni cap tall de subministrament i que l’Ajuntament té la responsabilitat que així sigui.
Aquesta llei aborda aspectes fonamentals per garantir el dret a l’habitatge: 1) Possibilitat d’eliminar els deutes de per vida, aturar els desnonaments i talls de subministraments (aigua, llum i gas) i aconseguir posar en lloguer social els pisos buits en mans de grans tenidors.
Està bé, tal com plantejava la proposta de resolució presentada per PSC i CiU, instar la Generalitat que compleixi amb les responsabilitats que li atorga aquesta llei, però amb això no n’hi ha prou, i és per aquest motiu que des de TeC no vam voler unir aquesta proposta amb la nostra. Els ajuntaments tenen un rol fonamental en l’aplicació d’aquesta llei i han d’assumir la seva responsabilitat i deixar de llançar pilotes fora.
N’hi ha prou a esperar que la Generalitat faci la seva feina? O realment l’Ajuntament pot fer alguna cosa? Doncs, segons nosaltres i segons la Llei 24/2015, l’equip de govern ja hauria d’haver pres certes mesures per protegir els i les ciutadanes de Terrassa. Entre aquestes mesures vull destacar: a) tenir l’estimació de famílies en risc d’exclusió residencial i que estaran protegides per aquesta llei per saber els recursos que es necessitaran; b) començar a aplicar els processos administratius que contempla la llei per obligar els grans tenidors amb pisos buits a cedir-los per a lloguer social. No cal esperar el cens de la Generalitat perquè l’Ajuntament ja té un cens de pisos buits de bancs; c) s’hauria d’estar informant de forma generalitzada la ciutadania perquè coneguin els seus drets i es puguin defensar. Molta gent marxa quan té un desnonament per por, per vergonya, amb aquesta llei, sigui hipoteca o lloguer, si el propietari és un gran tenidor i la família compleix amb el perfil de risc d’exclusió residencial, el propietari està obligat a fer un contracte de lloguer social, de 3 anys mínim, i si no compleix l’Ajuntament l’ha de sancionar amb fins a 90.000 euros.
Ens pot assegurar l’equip de govern que això no hagi passat a la nostra ciutat des del 6 d’agost de 2015?; d) exigir a Mina d’Aigües de Terrassa una moratòria en els talls d’aigua fins que no estigui en marxa el protocol per parar els talls que determina la llei.
A part de totes aquestes mesures que haurien d’estar en marxa des del passat 6 d’agost, també hauríem de tenir ja elaborat el protocol d’aplicació d’aquesta llei, ja que suposem que hi haurà d’haver una certa reorganització d’alguns dels serveis als quals afecta (serveis socials i habitatge) i, per descomptat, haver posat en marxa la formació necessària perquè els professionals encarregats d’aplicar la llei tinguin totes les eines per ajudar les famílies.
Tornem a insistir que en matèria de drets humans no val excusar-se en la falta de competències. Tot i algunes mesures preses per l’Ajuntament, que al final estan resultant ser més mediàtiques i propagandístiques que efectives per garantir el dret a l’habitatge.
Està clar que els números pel que fa a la quantitat de pisos públics o de lloguer social buits i la necessitat d’un habitatge digne a la nostra ciutat no surten. Per tant, cal aplicar de forma immediata la llei i posar en marxa les noves eines que ens dóna.
Vull tornar a remarcar que no s’entendria de cap de les maneres que la veritable protagonista de l’aprovació d’aquesta llei, la PAH, no sigui tinguda en compte des del minut zero en la seva aplicació.
Tornen a semblar indicis de voler capitalitzar amb interessos partidistes el que és de la gent, de la ciutadania organitzada, dels que van decidir un dia desobeir per garantir drets fonamentals, mentre altres estaven a les institucions de braços plegats, veient com es vulneraven aquests drets.
Sembla que el PP ja ho ha fet comunicant a la Generalitat que considera discutible la constitucionalitat d’alguns articles de la Llei 24/2015. Per això ha demanat una comissió bilateral Estat-Generalitat per tractar aquest tema, i encara són a temps de presentar un recurs d’inconstitucionalitat.
No tinc cap dubte de qui defensarà aquesta llei, assenyalarà el PP com a culpable i estarà disposat a desobeir per garantir drets, el que ja porten fent durant més de 6 anys milers de famílies que no es resignen i que intenten construir-se un futur digne lluitant a la PAH. Ara toca saber què farà el nostre Ajuntament; si estarà amb la gent o amb els bancs i les empreses de subministraments. És el moment dels fets i no de les paraules, ni les fotos.
L’autor és regidor de Terrassa en Comú de l’Ajuntament de Terrassa
