Ara ja han passat els 100 dies des de la constitució del nou Ajuntament. Les coses s’han aclarit. Terrassa és un exemple d’aquestes geometries variables en què s’ha convertit Catalunya. Hi ha un govern PSC i CiU que es proposa perdurar tot el mandat. Tenim una ERC que ha optat per una oposició tan legítima com probablement improductiva un cop la seva aposta per sostenir una alternativa amb TEC va fracassar. I tenim Ciutadans que van obtenir un resultat molt important el 27-S a Terrassa però que decisions com adherir Terrassa a l’AMI l’allunyen del govern. Per contra, Terrassa en Comú, que va treure un molt bon resultat a les municipals, veu frenada la seva emergència pel fracàs de Catalunya sí que es Pot.
Tanmateix encara queden les generals, però ja va sent hora d’aclarir quins són els objectius principals d’aquest mandat i com els pensen portar a terme. Uns dels trumfos del mandat ja s’ha esgotat i és el que probablement tindrà un major impacte per a molts ciutadans: la prolongació dels FGC. Però en tot cas caldrà conèixer quins són els objectius que ens proposen aquells que ara els toca liderar: què pensen fer respecte al principal problema de la ciutat que continua essent la manca d’ocupació ? Quina agenda econòmica intenten crear i com involucren aquells que realment poden crear feina ? Com intenten de veritat atreure inversions i ajudar a créixer les empreses consolidades? Com resolen el ventall d’iniciatives contra la pobresa d’una forma que arribi realment a aquells més necessitats? Com són eficients també en la gestió social i eviten la temptació populista dels assistencialismes insostenibles? Quina és la seva agenda en l’urbanisme de la ciutat? Faran alguna cosa per resoldre el fiasco absolut de la gestió del trànsit a Terrassa? Fomentaran la innovació i l’emprenedoria social per lluitar contra la desigualtat d’una forma més real que retòrica? Com menaran un procés seriós i equilibrat sobre la gestió de l’aigua a la ciutat? Començaran a pensar en iniciatives a l’entorn de l’economia circular a Terrassa i la seva àrea d’influència? Com concretaran la reforma que permeti que l’Ajuntament adquireixi una cultura més orientada a la innovació pública i adopti lògiques de desburocratització més contundents? Intentaran que la universitat a Terrassa jugui un rol molt més actiu i amb més impacte? Faran alguna cosa raonable a Torrebonica o crearan un altre Sanatori 2? Ajudaran el Leitat en la seva travessa com a gran centre tecnològic al marge del projecte de la Generalitat Eurecat? Imagino que aquestes són algunes de les preguntes clau, altres temes segur que se m’escapen.
De feina, en tenen i molta. Gestionar una ciutat no és fer una tertúlia. És gestionar la complexitat. No és fàcil. Una ciutat és un trencaclosques de moltes cares que canvia constantment i que necessita un lideratge estratègic que ajudi a alinear les principals energies público-privades cap a objectius compartits àmpliament. Aquest és el mandat en què Jordi Ballart hauria de desplegar aquest lideratge estratègic que fa molta falta. Fins ara, ha rendibilitzat la millor part del seu perfil, un lideratge orientat al servei basat en una agenda física i virtual hiperactiva a què dedica totes les hores del món.
Però en aquest mandat no pot defugir de construir un model estratègic de ciutat capaç d’atreure inversions, generar coalicions emprenedores i ajudar a resoldre els grans reptes socials de la ciutat gràcies a la creació d’ocupació.
Ballart no té l’estabilitat de govern necessària però tampoc té al davant una oposició a qui serà fàcil vertebrar-se. Si la coalició amb CiU funciona (de moment es respecten i col·laboren) el mandat no té per què ser un mandat perdut, malgrat la gran pressió que el momentum de Catalunya exercirà en totes direccions i que influirà tots els àmbits institucionals.
El govern local ha de presentar la seva agenda estratègica i ha de mostrar la seva disposició a liderar-la. Ha de gestionar el dia a dia i apressar-se a presentar un model de ciutat solvent, integrador i atractiu.
