Des d’aquest mes d’octubre, tots els menors d’edat d’una alçada igual o inferior a 135cm que es desplacin en vehicle, a més de viatjar amb el sistema de retenció infantil adequat a la seva talla i pes com la norma ja exigeix, hauran d’estar asseguts obligatòriament en els seients de darrera. La modificació d’aquest article també disposa que els sistemes de retenció infantil (SRI) s’instal·laran en el vehicle d’acord amb les instruccions que hagi facilitat el seu fabricant, instruccions en què s’indicarà de quina manera i en quin tipus de vehicles es poden utilitzar de forma segura. Aquesta modificació de la norma obeeix a la necessitat de plasmar dins l’ordenament jurídic les evidències científiques de nombrosos estudis que demostren el benefici que comporta el fet que els nens viatgin en els seients de darrera.
És evident la importància que tenen avui en dia els sistemes de retenció infantil a l’hora de millorar i d’augmentar la seguretat dels menors quan viatgen dins d’un vehicle. En els últims anys hi ha hagut una major conscienciació general de la importància del seu ús per protegir la vida dels nens i de les nenes. I és que les dades demostren que l’ús de l’SRI redueix en un 75% les morts i en un 90% les lesions. Actualment el problema no és tant si es fa o no es fa ús del sistema de retenció infantil, sinó identificar les males pràctiques en el seu muntatge i/o instal·lació i la seva freqüència. La llei obliga a l’ús de l’SRI en el cotxe, però no pot prevenir el mal ús d’aquest sistema i, per tant, els responsables directes i últims de la seguretat viària infantil són els progenitors.
Pel que fa a la nova norma, pot sorgir un problema quan s’apliqui als nadons de menys de 15 mesos que viatgin amb un sol adult. Els bebès requereixen un control especial i constant per part dels pares. Això també passa quan es porten en el cotxe. Ara aquests nadons hauran d’anar al darrera i amb la cadireta al revés, cosa que els farà perdre el contacte visual amb l’adult, i si el nen plora el conductor no sabrà el perquè i es pot distreure. Si es porta el nadó al seient de davant, al pare o la mare que està conduint, li serà més senzill dur a terme aquest control especial i constant. Portar el nadó al seient de darrera suposa una dificultat afegida i un element de distracció per al conductor molt perillós. Per tant, una norma que en un principi s’estableix per millorar la seguretat de l’ infant es pot convertir en una arma de doble tall. Afegir aquesta excepció a la norma requereix el seu temps. Així doncs, potser caldria que de moment hi hagués una major flexibilitat per part de les forces de l’ordre i que apliquessin la norma amb seny i sentit comú, tal com des del RACC hem demanat.
Tots hem de treballar conjuntament per l’objectiu últim d’assolir a casa nostra l’any 2020 la xifra de 0 nens i nenes morts com a passatgers de turismes. No hi podem renunciar.
L’autor és gerent regional Catalunya del RACC