Els ciutadans de Catalunya, també els de Terrassa amb més de 46.000 vots, vam decidir, en la jornada històrica del 27 de setembre, donar un mandat democràtic clar a favor de la independència. I ho hem fet amb una participació històrica. La "minoria silenciosa" ha parlat i l’independentisme ha guanyat. Hem guanyat en vots i en escons i, el que és més important, no hi ha un projecte alternatiu capaç de competir amb la il·lusió i l’esperança que aporta la construcció de la República Catalana.
Hem guanyat a totes les comarques del país i Junts pel Sí és la candidatura amb més vots de la història de Catalunya, mentre que les forces contràries a la independència han quedat molt per sota, tant en escons com en vots. Tenim el mandat democràtic per enfilar d’una manera decidida una nova etapa. Tenim la majoria per començar el procés constituent i iniciar les converses per formar un govern de concentració nacional que prepari des d’ara mateix les estructures d’Estat. Mai abans ho havíem tingut tan a prop, i haurem de ser dignes d’aquest moment que ens ha tocat viure, tots i cadascun de nosaltres.
El pas següent és la constitució del Parlament sorgit a partir dels vots del 27-S, on els diputats independentistes, majoritaris, realitzaran una proclamació solemne d’inici del procés de desconnexió. El Parlament, atès el mandat rebut, comença aquest procés de creació de l’Estat català. Immediatament després començarà el procés constituent per part de la societat civil.
Un temps on el país no s’aturarà i hem de mantenir la gestió ordinària del dia a dia, per continuar mirant de sortir de la crisi, lluitar contra la pobresa, crear ocupació… S’ha de començar a posar en funcionament les estructures d’Estat, amb actes tan rellevants com el reclutament i formació de dirigents que han de gestionar les estructures del futur Estat. Paral·lelament s’ha d’intensificar l’activitat de projecció internacional del procés i de preparació de reconeixement del nou Estat català i dur a terme les actuacions necessàries per intentar l’acord amb l’Estat.
Acte seguit i amb les condicions mínimes necessàries perquè el futur Estat català pugui exercir, valgui la redundància, com a Estat, serà quan es proclami la independència per part del Parlament. No és només la pura declaració, sinó que ja crearà el nou Estat, la desconnexió respecte de l’ordenament jurídic espanyol i amb un mandat de completar la "llei de transitorietat jurídica". Aquesta norma, en ser provisional, ha d’incloure només els elements imprescindibles perquè funcioni, sense condicionar les decisions que prengui el futur Parlament. S’establiran clàusules generals assegurant que no hi haurà buits jurídics i garantint la successió ordenada d’administracions.
Tot seguit hi haurà la llei de procés constituent, que finalitzarà amb un mandat al cap de l’Estat perquè convoqui unes eleccions constituents. En aquests comicis, els ciutadans triarem en funció de l’eix ideològic, com en qualsevol país normal (per fi), i en sorgirà un nou Parlament, que començarà a elaborar la Constitució definitiva del nou Estat. Dels comicis, doncs, en sorgirà un nou govern que actuarà com a govern d’un nou Estat independent. El procés culminarà amb l’aprovació de la Constitució i la seva ratificació per referèndum per part del poble de Catalunya.
Que així sigui. Avui, ara i aquí ens tornem a conjurar fins la proclamació de la República Catalana!
L’autor és portaveu ERC-MES
