Madrid, La Vanguardia i el Cuní recriminaven a Mas que es fes l’independentista sense tenir-ne un mandat exprés (no cito El Periódico per vergonya). Bé, ara ja té el mandat electoral: Junts pel Sí han guanyat al 27-S i podran governar si la CUP no es beu l’enteniment. Quant als vots, els “sí” han guanyat els “no”, i hi ha mig milió d’indecisos (de CSqeP i d’UDC) que encara no s’han decantat. Final de la primera fase.
Analitzo des de fa molts anys els resultats de Terrassa perquè és una bona mostra de Catalunya: fixin-se que la participació i l’ordre final dels partits és igual en ambdós àmbits. Hi han hagut novetats i val la pena donar-hi un cop d’ull. En primer lloc la gran participació. Tothom, des dels votants fins als partits estatals, ha posat tota la carn a la graella, fins i tot Obama, i això que deien que només eren autonòmiques! A Terrassa ha votat un 77%, un 10% més que al 2012, que ja va ser alta (70%). Tot un rècord, com es mereixia aquest plebiscit. En segon lloc la infame guerra bruta. L’Estat ens ha amenaçat amb totes les plagues possibles, que després ha hagut de retirar: són maldestres fins i tot mentint. Quan un Estat perd vots, i impedeix votar als seus ciutadans, esdevé un Estat fallit, despòtic, un pària internacional. Cal marxar-ne aviat.
El front independentista (Junts+CUP) ha augmentat un 15% de vots, però han saltat de Junts pel Sí cap a la CUP (aquest és el resultat d’haver seguit com xaiets, sobretot ERC, la campanya difamatòria del PP contra el líder català; campanya que no ha acabat: ara el volen jutjar). El front unionista (PP+C’s+PSC) ha pujat un 16%: C’s ha muntat un “junts pel no” a compte del PP i del PSC. Al mig dels dos fronts la mona d’ICV-EUiA, vestida de Catalunya Sí que es Pot, s’ha quedat fent la mona, i UDC ha fet pena.
I ara una primícia per als lectors del Diari: com són els votants de cada partit? Combinant els 117.312 votants amb les seves dades sociològiques(1), en resulta que el perfil del votant de JxSí i de la CUP és dona, major de 40 anys, nascut/da a Catalunya, amb un nivell de batxillerat superior, diploma i titulació superior, amb un bon coneixement i parlant de català. El perfil del votant del PP, del PSC i de C’s és home, de qualsevol edat, nat/da a la resta d’Espanya o a l’estranger, amb un nivell de primària o inferior i amb una baixa o nul·la praxis del català. Els votants de CSqeP no són ni carn ni peix, i els d’UDC són bessons de CDC. Els menors de 26 anys no voten gaire, i si ho fan és per al PP, el PSC i per a C’s; també són rebecs a votar la CUP, vés per on. Per cert, amics cupaires, vós que parleu en femení i sou tan antipatriarcals, com és que de deu “diputades” que heu tret només tres són dones?
Bé. Darrera de tot això hi ha xifres que ho sustenten, algunes molt difícils d’obtenir. Per exemple, les relacions “partit votat/coneixement del català” són un autèntic tresor, ja que les autoritats competents amaguen com putes la distribució territorial del coneixement del català. Doncs un servidor s’ha passat dos dies fent números per tal de poder-vos-la comentar, apa! Naturalment, aquells perfils no exclouen les excepcions: jo mateix sé del cas d’una àvia andalusa, votant de JuntsxSí, que explicava amb horror que el seu fill, de mitjana edat, nat a Terrassa, votaria C’s!
Resumint: al Parlament hi ha una majoria absoluta de diputats independentistes, que ara han de complir la segona fase del full de ruta fins al referèndum constitucional de Catalunya; si aquest és majoritari -que ho serà, perquè a Madrid són uns troglodites-, podran proclamar l’Estat català.
Nogensmenys, la notícia més important de la setmana, i de la dècada, ha estat la descoberta d’aigua líquida a Mart. Això sí que és extraordinari.
(1)-“Anuari estadístic de Terrassa 2014”
