Reflexionar. La paraula, segons Joan Coromines -en sis delicioses columnes del seu gran Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana-, deriva del llatí "flectere", que significa "plegar, doblegar". D’aquí, termes com flexibilitat, però també deflexió (desviació d’una cosa que era recta), o inflexibilitat. Reflexionar significa "pensar, discórrer sobre alguna espècie", i també en l’àmbit de l’òptica -i el sentit figurat- "transparentar, deixar veure, una idea, un concepte". Del llatí "reflexus" deriva reflexiu i reflexivament. Diu Coromines que també, de "flexus" (canvi, revolt) i "flectere" (doblegar, torçar), en va sortir el significat "cedir, doblegar-se", i també el de "apartar-se o enretirar-se". Curiosa també la derivació cap a flix, que en català medieval volia dir "passar amb, acontentar-se amb". A més, aquest flix, en ocasions, es transforma en "cedir, perdonar, tenir contemplació a algú".
Avui és dia de reflexió. Hi ho és en tots els sentits de la paraula i de les seves derivacions. Per reflexionar cal ser flexible, ser capaç de canviar d’idees, d’opinió -i de vot- a partir d’una avaluació completa dels antecedents i, sobretot, de les conseqüències de l’acció. Quan Nelson Mandela diu que hem d’actuar segons les nostres esperances i no segons les nostres pors, no fa altra cosa que apel·lar a la reflexió segons uns determinats criteris i pensant, sobretot, en les conseqüències futures. Agafat d’una altra manera: cal imaginar què respondrem als nostres fills, néts o besnéts quan ens preguntin què vam fer el 27-S pel nostre país, què vam votar quan vam tenir l’oportunitat de canviar el curs de la Història. Sigui quin sigui el que acabi esdevenint.
Per tant, el contrari de la reflexió és la inflexibilitat. Avui hauria de ser un mal dia per als inflexibles, siguin de la banda que siguin. Perquè ser flexibles no vol dir, necessàriament, canviar la decisió, sinó repensar-la per, si es pot, ser encara més ferms en el vot, per fonamentar-lo millor. Per això, reflexionar significa pensar bé, donar voltes a una determinació per aprofundir-hi i fer-la consistent. Però, arribat al cas, també vol dir ser prou valent per canviar d’idees. Ara bé, reflexionar, com hem vist, també és fer transparent i deixar veure una idea. Tanmateix, el "dia de reflexió", segons els criteris polítics vigents, no es poden fer transparents les pròpies idees, no es poden fer mítings, no es poden publicar enquestes… Em sembla una antigalla. Els països més avançats ja han suprimit una norma que en temps de xarxes socials es converteix en una absurditat. A mi, avui, m’hauria agradat fer-los una reflexió que em permetés transparentar les meves idees. Però me n’he d’abstenir. (Si això fos un article amb imatges, veurien com els pico l’ullet, com volent dir "vosaltres, ja sabeu com penso, oi?".)
De reflexionar, ja hem vist que també en pot derivar un flixar en el sentit d’estar-nos d’alguna cosa. I així arribo a la paradoxa que "reflexiono (flixo, m’abstinc) de reflexionar (fer transparent una idea)". En tot cas, i per no embolicar més el dia de reflexió, proposo al lector que reflexioni, que pensi bé què decidirà, però que en cap cas no flixi, no cedeixi davant de cap falsa por, no tingui cap contemplació ni amb els mentiders ni amb els provocadors. Un "no cedir", que també deriva de reflexionar i n’és conseqüència.
