Després del 27-S hi haurà molts retrets, quan el que ens caldria serien grans dosis de respecte. Hi haurà retrets entre els que hauran perdut i hi haurà retrets potser entre els que hauran guanyat. En qualsevol cas, aquestes no són unes eleccions normals. Crec que ningú pot dubtar que d’alguna forma actuaran com a plebiscit i que desencadenaran fets encadenats que tindran un impacte llarg. Sigui quin sigui el resultat, la digestió de tot el que viurem serà llarga. Per molt que els terminis es dibuixin curts, l’impacte del que vivim es resoldrà en generacions. Si s’impulsa un nou projecte de Catalunya independent, l’impacte de la transició serà llarg sigui quin sigui l’escenari. I, si el procés entra en un atzucac per falta de suport, l’impacte de la desfeta del catalanisme sobiranista durarà probablement alguna generació.
Si guanyen els partidaris de la independència caldrà veure quina agenda real acaben executant, però és evident que volen deixar poc marge a les sorpreses. Llavors, les forces no independentistes entraran en col·lisió per no haver sabut gestionar una crisi institucional que va començar amb l’Estatut i les irresponsables campanyes d’anticatalanisme que va portar associades. Els retrets seran evidents perquè la manca de visió que molts governants han exhibit en aquest tema és per fer-ne un col·leccionable. La incapacitat d’anar més enllà de l’amenaça o de la generació de por, de generar il·lusió per un projecte compartit, pesarà entre aquells unionistes més lúcids. S’ha passat de la indiferència a la histèria però sense rastre de voluntat de seducció. Òbviament caldrà esperar quina és la reacció de l’Estat en cas de victòria sobiranista, un cop el PP hagi esmolat les eines del Constitucional per a tal efecte. L’espectacle serà estrident i molt pesat.
Si no guanyen els partidaris de la independència molts tindran la temptació de fer llistes dels botiflers que ho han impedit més que reflexionar sobre com s’ha malbaratat un procés que havia assolit les mobilitzacions socials més importants de la història de Catalunya. I aleshores totes les diferències somortes en benefici del procés simplement esclataran i serà molt difícil formar un govern per gestionar el fracàs, en cas que Junts pel Sí esdevingui la primera força però no trobi prou suport per avançar en l’agenda sobiranista. L’espectacle serà estrident i molt pesat.
Enmig, aquells que no han gosat prescindir dels dubtes i no han vist clara cap de les opcions presentades rebran retrets de tots cantons per no haver estat prou decidits i no haver-se mostrat abrandats per una opció o una altra. Els grisos seran condemnats per la història com a pusil·lànimes en un moment que molts creien que calia triar entre blanc o negre. Ho va dir la presidenta del Parlament amb aquestes mateixes paraules. O blanc o negre.
En qualsevol cas, caldrà molt respecte cívic i democràtic per no construir el futur contra ningú i fer un esforç per integrar les posicions. Amb retrets no es fonamenten grans projectes. Caldrà un gran esforç d’empatia i positivitat, encara que ara sembli impossible. Les coses es construeixen en positiu, tant si es tracta d’un nou Estat com si es tracta de mantenir Catalunya dintre d’Espanya. És així com ens en sortirem. Així, i treballant molt.
Tanmateix som en una hora transcendent. Des de la Transició és el moment en què la història ens interpel·la amb més força i no s’hi val a fer-se el sord. Que cadascú opti per l’equació d’arguments i d’emocions que consideri millor per a Catalunya o per als seus interessos. La primera mostra de respecte abans del 27-S és anar a votar i la primera mostra de respecte el 28-S és que ningú es faci trampes al solitari i vulgui estirar exageradament la realitat electoral cap al seu molí. Demà no s’acaba res. Continua. Segons com, comença. Treball, convicció, respecte.
