Canviar les coses i les situacions, sobretot quan el que tens no t’agrada, et sents comprimit, incomprès i en certa manera menystingut, té un fort atractiu per a moltes persones, perquè el canvi que un desitja sempre té una part d’aventura, d’il·lusions noves i d’esperança d’estar millor. En aquest cas sortir de l’Estat en què un es troba és vist, per un determinat tipus de persones, com un alliberament estimulant.
Però n’hi ha d’altres que trencar, entrar en un món incert, sortir de la norma, de l’hàbit d’allò que coneixes, els omple de dubtes i fins i tot n’hi ha que els suposa una mena de trauma, els genera tensió i preocupació per com afrontaran les noves regles de joc. Si a més aquest canvi està envoltat per notícies amenaçants, quasi apocalíptiques, l’angoixa s’intensifica, pot actuar com un factor bloquejant i anul·lar el desig de buscar millors horitzons.
Penso que aconseguir això és l’objectiu dels que concentren la seva intervenció en una trama ben orquestrada aliada amb la por. Tot va dirigit a les emocions que són molt més vulnerables que el raonament objectiu.
Hi ha un episodi en el llibre "Els set poders", d’Àlex Rovira, en què desenvolupa una trama estimuladora, a mode de conte, en què el protagonista, un jove cavaller que busca alliberar la princesa del regne per casar-se amb ella, que, cansat i esgotat de superar una pila d’obstacles, veu en l’horitzó un drac que expulsa foc per la boca i que es va fent molt gros. El cavaller retrocedeix fins que arriba a una paret que li impedeix seguir anar més enrera. Llavors agafa forces, supera el seu cansament i s’enfronta amb valentia al drac i li diu que no li té por i que el guanyarà. Això li diu amb desafiament, i comença a avançar cap endavant. En aquest moment el drac que s’havia fet ja molt gros va fent-se cada vegada més petit. Llavors el cavaller li pregunta: "Tu qui ets?". El drac li contesta: "Jo sóc la teva por".
Crec que s’estan construint molts dracs en aquesta etapa de campanya per a les properes eleccions del 27-S. És clar que quan la intel·ligència del ciutadà descobreix les manipulacions emocionals que s’amaguen darrera de certes afirmacions catastrofistes poden provocar reaccions, també viscerals, de comprometre el vot passi el que passi. I això tampoc seria bo.
Actualment observo en determinats candidats i els "amics" que els esperonen des d’altres interessos que fer agafar por forma part de la seva estratègia, en altres es posen en la pell combativa i alliberadora del cavaller però movent-se excessivament en el món dels sentiments, dels desitjos, també del record de males experiències de passivitat i de reiterats silencis a propostes, que admetien diàleg i negociació… Quan manca informació i s’intensifica la propaganda i es juga a veure qui té més habilitat en els missatges i qui sap manipular millor, el ciutadà pot entrar en un estat confusional i amb contradiccions dins d’ell mateix: vull canviar però no vull prendre mal, rebutjo el que tinc però desconec si el que vindrà serà pitjor. Tota opció, tota decisió comporta un risc que cadascú ha d’assumir. Cert que estem fent història i és moment de seny i d’intel·ligència, de serenitat, de ponderació, de valorar dades i pensar-les molt. Estem en el segle XXI, els caps de llista que ara ens volen captar haurien de saber abandonar velles maneres de procedir, ja obsoletes, i saber regenerar creativament formes de comunicació més efectives i creadores de valor, han de saber connectar mes efectivament amb la ciutadania. I la millor manera de generar credibilitat i confiança és informant, no manipulant sensibilitats, és actuant des del compromís sincer amb els votants, és, d’entrada, eliminant insults, pensar més en les necessitats de la gent que en les sigles dels partits o les coalicions, cal dedicar temps a allò que realment pot generar més riquesa per al país, destacar no només els punts forts, sinó admetre la complexitat de cada opció i els riscos que sempre hi ha, assumint que cap proposta n’està exclosa. Esperar això és ser càndid? Potser sí, però és el que caldria.
Nosaltres votem amb el cor, però també amb el cap, i assumim que el futur el construirem entre tots, perquè farem falta tots. Ho aconseguirem actuant amb generositat i intel·ligència.
