La judicialització de la política que està forçant el govern del PP ens brinda, i ens brindarà, moments d’alt valor esperpèntic perquè obliga els professionals del Dret i de la Justícia a decidir sobre coses de les quals no saben ni un borrall i a emetre sentències per quedar bé amb l’amo que més que acostar els nostres magistrats al model de Salomó els acosta al de les repúbliques bananeres. L’última mostra d’això que dic, la vam tenir dijous amb la sentència de la Junta Electoral Central que obliga TV3 a retransmetre en directe un seguit d’actes electorals protagonitzats per les forces polítiques que no es van sumar a la manifestació de l’11 de Setembre. Alguns d’aquests partits han decidit que TV3 retransmeti íntegrament els seus mítings i els socialistes, que es faci el mateix amb la seva mítica i inigualable Festa de la Rosa. No entraré aquí a valorar l’atac contra la llibertat de premsa que això suposa perquè ja ho ha fet amb encert el Col·legi de Periodistes de Catalunya, però sí que m’agradaria explicar per a aquells que no han anat en els últims temps a un míting ni a la Festa de la Rosa per què, des del meu punt de vista, és absurda, televisivament parlant, aquesta decisió.
Si quan es parla de mítings hom té al cap els que es feien a l’època de la Transició o els que protagonitzaven, molt abans, gent com Companys o Macià o fins i tot Alejandro Lerroux, precursor que fou de Ciutadans, diumenge a la tarda tindrà una gran decepció. Els mítings ara són tota una altra cosa, hi van els convençuts, convertits en figurants, que aguanten estoicament una sèrie de parlaments sense massa substància -més que exposar-hi idees, els oradors es dediquen sobretot a criticar la competència- a l’espera de la mítica connexió en directe amb el telenotícies. Aleshores sí, quan s’encén el llum vermell de les càmeres, tota la concurrència és presa d’una estranya excitació i es comencen a brandar les banderes mentre el gall del galliner, que ha anat allargassant el seu discurs fins a l’esperada connexió, deixa anar els missatges que es vol que apareguin al telenotícies. Tot el míting està concebut, i encarat, a aquell parell de minuts de connexió i les càmeres, habitualment, són prou comprensives per no mostrar les clapes de públic que hi sol haver i enfocar només allò que afavoreix els propòsits dels organitzadors. Si diumenge les càmeres estan connectades tota l’estona serà divertit de veure com s’ho faran per mantenir la pietosa mirada de les altres vegades.
El cas de la Festa de la Rosa mereix un comentari a part. Si allargassar la retransmissió d’un esdeveniment que ha estat pensat per tenir un parell de minuts de connexió ja és una maniobra de dubtós èxit televisiu, retransmetre en directe la botifarrada dominical que uns ciutadans, i ciutadanes, van a fer a la pineda de Gavà ja em sembla un agosarament de proporcions homèriques. Cal, de debò, retransmetre per televisió les actuacions de les agrupacions artístiques amateurs que amenitzen la ingesta de l’arròs i la botifarra mentre s’espera l’arribada dels oradors principals? Cal retransmetre en directe l’arribada dels esmentats oradors mentre senyores de cinquanta anys criden, al Felipe o al Zapatero de torn, "queremos un hijo tuyo"? Cal, de debò, retransmetre sencer el parlament de Carme Chacón si per expressar el seu pensament amb una piulada de twitter ja li sobren caràcters? Tinc la íntima convicció que hi ha coses que és millor que quedin a resguard de la comprensiva compassió dels companys de militància.
Em temo que tot plegat serà un despropòsit. La transmissió en directe de la manifestació de l’11 de Setembre tenia un sentit perquè tenia un clar interès informatiu i televisiu: era un acte concebut per ser televisat, tenia una evident plasticitat, tenia un relat i l’interès informatiu d’aplegar més d’un milió de persones vingudes d’arreu.
El que es veurà diumenge serà allò que en castellà en diuen un "trágala", un més de la llarga llista que anem col·leccionant en els darrers temps.
