A fora de l’Imperi Romà també feia fred, i ara vés tu a buscar-lo… A fora d’Europa (un ecosistema polític, social i econòmic que no ha acabat de quallar) fa fred, sens dubte, però a dintre hi ha gent congelada… Preguntem-ho als grecs, o a tants milions de persones que pateixen el canvi de model que ens estan imposant, o a nosaltres mateixos, a tots els que d’una manera o altra estem rebent la patacada… L’Europa ideal, la del somni europeu, ja no existirà mai: en aquests darrers anys se n’ha anat a fer punyetes. I el món canvia i no va en la direcció de l’Europa egoista i covarda que estem construint. Dit tot això… Aquesta Europa no està per a experiments nacionalistes sinó que vol unificar mercats, interessos, estafes, desigualtats, injustícies. Als poders europeus Catalunya els importa ben poc, és com un gra emprenyador. I no, per una vegada no és culpa de Rajoy ni de “Madrid”, és que les coses estan així. El més fotut és que fa temps que hi ha gent (un tal Mas, per exemple) que saben que la independència comporta sortir d’Europa de pet, en dos segons. Els de la CUP, que no volen aquesta Europa, són infinitament més coherents i decents. I els que s’empassen de bona fe l’anestèsia independentista (tranquils, no passarà res), també. El problema rau en els que saben des de sempre que declarar la independència és saltar al buit. I tot i així, insisteixen, sense tenir el valor de dir la veritat: per independitzar-se cal anar a totes i estar disposats a pagar un preu altíssim, duríssim. Flors i violes, poques. Independències gratuïtes, ni una. I encara ens diuen el mateix. Tranquils, que no passarà res. Aquest és el pecat original del procés. Que no és veritat que no passarà res. I no “compro” el vot de la por, però tampoc em deixo prendre el pèl…
