Si no fos perquè l’assumpte és molt seriós, encara riuria ara de les extravagants teories del govern català sobre el significat de les paraules del "déu" Obama des del seu tron imperial de Washington.
S’entén, clar, que es tracta de paraules indigestes per a qui defensa la independència ("una Espanya forta i unida"), però els negocis són negocis i aquí no hi ha res personal. En realitat es tracta que et canvio una base militar per unes parauletes i tracte fet. De manera que el millor que pot fer el govern català és admetre la realitat, no fer interpretacions ridícules de les paraules d’Obama o de les que en el seu dia va pronunciar Merkel i en tot cas buscar altres vies, cosa que és legítima però ja veurem si també viable.
Ara bé… Unida, podria ser, més o menys, però forta? Algú es creu aquest "forta" en boca d’Obama? Un país que porta anys pidolant als governs dels països més poderosos unes paraules sobre "el procés català", aquest és pot considerar un país fort? Un país fort necessita la benedicció salvadora d’Obama, Merkel, Hollande, dels mercats i fins i tot dels becaris de The Economist?
L’espectacle és més aviat patètic i en realitat diu molt de la feblesa profunda d’aquesta Espanya, disfressada de duresa de portes endins.
La de favors que haurà de retornar Rajoy i que pagarem entre tots en els propers temps, si deixem que continuï enfonsant Espanya quatre anys més…
Li donaran un cop de mà a Rajoy, sí, clar, però se’l cobraran amb escreix.
I aquí, mentrestant, a retorçar el diccionari, a veure si ens poden fer creure que el "déu" Obama va dir en realitat una altra cosa…
