El govern de Catalunya ens menteix i ens pren per babaus, o directament per idiotes. No, això no va de les patètiques i infundades promeses "que la Unió Europea ja sabrà trobar un encaix", no, sinó d’una cosa molt més senzilla i dura.
El cas d’Esther Quintana, en el qual el govern català porta marejant la perdiu tres anys: l’Esther va perdre un ull enmig d’una confusa operació dels Mossos, durant la vaga general del 2012. Porten tres anys, tres, negant-ho tot. Dient, gairebé, que ella sola s’havia tret l’ull. Ningú no havia disparat res, la policia catalana no havia vist res, ella s’ho inventava, tot era una operació de desprestigi dels Mossos… Hi ha cinc o sis versions diferents dels fets, i cap no ha estat culpa de "Madrid". I cap no quadra, clar.
El tema continua sota judici, però de moment la Generalitat ha abonat a Esther Quintana (que ha mantingut una lluita digna i valenta per no ser trepitjada) dos-cents seixanta mil euros com a indemnització. I detall que demostra que ens prenen per idiotes: el conseller argumenta que això no implica reconèixer res, cap mena de culpa. Només és un gest de bona voluntat. I pretenen que ens ho creguem, a més de confiar que, enmig de la tempesta electoral, tot plegat quedarà aviat oblidat.
Ho diuen tan tranquils, amb la mateixa duresa facial que el PP espera que la gent demani perdó per haver criticat l’aeroport de Castelló, ara que ja ha rebut el primer avió. No sé, jo no acabo de trobar les diferències entre una actitud i l’altra… Parteixen de la mateixa visió, idèntica, sobre els ciutadans.