Aquest estiu han sacsejat les consciències dels europeus les imatges de multitud de persones que intenten arribar a Europa fugint dels seus territoris, en un desesperat viatge cap a la "terra de la gran promesa", realitzat en unes condicions infrahumanes i amb el conseqüent reguitzell de morts, infants inclosos. La situació ha esdevingut dramàtica i ha sorprès nacions del centre d’Europa que s’han trobat els morts a les portes de casa seva, quan no a la mateixa casa.
Les imatges recorden el drama dels republicans espanyols quan fugien a França el 1939, en una circumstància de similar vergonya internacional pel tracte infame que reberen del govern francès i els seus soldats senegalesos als camps d’internament d’Argelès-sur-Mer, Saint Cyprien, Barcarès, Gurs, etcètera.
Pel que fa a la nacionalitat dels immigrants, n’hi ha de tots colors, i la immensa majoria fugen de situacions desesperades a Síria però també a l’Iraq i a Líbia, etcètera. Resulta, però, discriminatòria la rapidesa en la concessió de permisos de residència a diferència del tractament a d’altres immigrants "il·legals" que són reprimits amb extremada duresa, com és el cas dels que intenten entrar per la frontera del Marroc.
Europa és l’espai democràtic més gran del món, on les possibilitats de viure en condicions dignes són, malgrat els problemes econòmics, molt més grans que en els llocs d’origen dels immigrants. Això fa inevitables onades humanes com aquesta, i cal ésser conscients que més tard o més d’hora en vindran més, i no es podran aturar amb els murs que s’estan erigint a la frontera d’Hongria, amb les barricades bastides a Macedònia, amb les tanques electrificades de Calais… o les de Ceuta i Melilla.
Considerem que la Unió Europea té la responsabilitat i l’obligació d’actuar sense discriminacions en relació amb tots els immigrants que intenten entrar, seguint criteris humanitaris i segons els seus principis fonamentals de respecte dels Drets Humans, la justícia i l’estabilitat social. Malauradament, aquests principis es troben a faltar en aquests moments.
En aquest sentit és significativa la hipocresia dels governs, inclòs l’espanyol, que se sorprenen davant d’aquesta allau humana oblidant que en són en gran part responsables per haver desenvolupat una política d’agressió contra aquests països, considerats en el seu moment fora del control d’Occident. Cal recordar la invasió i destrucció d’Iraq amb l’excusa increïble de les "armes de destrucció massiva", a continuació van venir els bombardeigs de l’OTAN a Líbia (encapçalats per la França de Sarkozy) i finalment l’impuls a la guerra a Síria per enderrocar el govern de Bashar al-Asad, amb Aràbia Saudita i Turquia com a instruments principals. I, alhora que es destruïen aquests països, es protegeixen països que donen suport al terrorisme islàmic, com Aràbia Saudita i monarquies del Golf Pèrsic. Davant d’aquest drama la Unió Europea no ha estat a l’altura de les circumstàncies. Qui sí que ho han estat han estat les institucions i persones que han desenvolupat arreu iniciatives en solidaritat amb els refugiats, com les que ha llançat l’Ajuntament de Barcelona de crear "ciutats europees de refugi". Es tracta d’una forma d’assumir la realitat i la responsabilitat en l’àmbit més proper, el local: la ciutat, els barris i els veïns, independentment d’allò que acordin els estats. Felicitem la iniciativa i encoratgem a desenvolupar accions com aquesta, no solament pel que fa als protagonistes de l’allau d’aquests dies, sinó per tots els que contínuament intenten arribar a Europa i són rebutjats amb mesures policíaques.
Tota aquesta situació ha palesat una realitat anunciada fa temps. Una realitat que obliga a desenvolupar polítiques d’acolliment, en una demostració que l’esperit de solidaritat està viu malgrat l’actuació d’uns estats les polítiques dels quals obeeixen a estratègies partidistes que tenen com a conseqüència el drama de milers de persones que es converteixen, molts cops, en carn de canó de la gran política internacional.
