QUE a les eleccions del 27-S la candidatura Junts pel Sí serà la més votada no ho dubta ningú. Ara bé, que arribin als 68 diputats i que puguin governar pot venir d’uns quants diputats. Tothom dóna per descomptat que la CUP prestarà aquells diputats que faltin, però la CUP posarà condicions que podrien ser inacceptables: que Mas no governi, que exigeixin polítiques socials impossibles de pagar, etcètera. O sigui que, si Junts pel Sí no obté la majoria de 68 diputats, podrien acabar governant els del “no”. En paraules del propi president, en una recent entrevista a La Vanguardia (diari contrari a la independència), “s’hauria acabat el procés”. Màrius Carol (director de LV) preguntava a Mas què passaria si al 27-S no sortia una majoria de diputats independentistes. En Mas li contestà: “Això voldrà dir que s’haurà de reubicar tota la política catalana, per tornar a començar” (sic).
No em quedà gens clara la resposta. “Re-ubicar” la política catalana vol dir que CDC tornarà amb la dreta i ERC, amb l’esquerra?Vol dir que CDC i ERC oblidaran que són independentistes i, per “responsabilitat”, formaran governs de centre-dreta o de centre-esquerra amb qui sigui, com si aquí no hagués passat res? Tornarem al peix al cove, o al tripartit? O, pel contrari, “reubicar” vol dir que tant CDC com ERC aniran a l’oposició i des d’allí criticaran la política centralista d’Espanya i del govern espanyolista català. Seria el més normal, oi? Encara que pugui semblar absurd, si PSC, PP, C’s, Catalunya sí que Pot i Duran treuen més diputats, doncs haurien de formar govern i anar a Madrid a pidolar els calés per pagar la factura mensual, no? La Colau bé que ho fa i no li cau cap anell. I a Madrid la reben de seguida, ja que representen el mateix: Espanya.
Després de demostrar d’una manera raonada que amb Espanya no anem a enlloc; després de proclamar que la independència és l’únic instrument que tenim els catalans per recuperar l’Estat del benestar; després de l’èxit del 9-N, de la infame querella, dels insults del González i de l’amenaça de l’exèrcit; després de tot això, ningú no pot pretendre que els que creiem en Catalunya “tornem” trenta anys enrere, que “tornem” a signar amb Madrid pactes que sempre esdevenen paper mullat. Algú s’imagina CDC o ERC fent campanya a favor d’una futura constitució espanyola “retocada i maquillada”? Quan Mas diu “tornar a començar” es refereix que els catalans tornem a dividir-nos, o bé demana una gran unió dels catalans, que ara ja hem iniciat, que ens porti a la independència, ara o d’aquí uns anys?
Atenta l’ANC, atent l’Òmnium, atenta la societat catalana: no deixem que torni la desunió entre els partits catalans, siguin quins siguin els resultats del 27-S. Si guanyem necessitarem estar més units que mai, ja que la proesa de fer un Estat nou és immensa, i si perdem encara amb més motiu, ja que a més de perdre podria ser que en sortíssim dividits, o sigui derrotats! En fi, al 27-S podem guanyar o podem perdre, així és la democràcia. El que no podem és fer el paperina davant del món i davant de nosaltres mateixos.
Lectura sugerida :”El que no et mata et fa més fort”, de David Lagercrantz.
