La campanya electoral ens la podríem estalviar sencera. Portem mesos i mesos de campanya i, més o menys, ja ens hem fet una idea del que està en joc el darrer diumenge de setembre. No té remei: no importen els programes, ni el judici al govern, ni el model de país i gairebé tampoc no importen massa els candidats. Això només va d’un "sí" o d’un "no". I, com a molt, encara hi haurà espai per a un "depèn de com o fins a on", i para de comptar.
Les enquestes que han anat sortint no presenten grans diferències, tot i que el diumenge 27 està molt lluny i encara poden passar moltes, moltes coses… Posem que la meitat dels votants, si fa o no fa, se situaran clarament en el "sí". Hi haurà qui ho presentarà com un fracàs, però si retrocedim uns anys enrere, poquíssim, que mig país s’hagi fet independentista -amb major o menor entusiasme- diu moltes coses per a qui vulgui veure o escoltar.
Aquesta és la dada clau: és un bloc enorme, que si es consolida, portarà tard o d’hora a canvis profunds sense marxa enrere. Quins? Ja veurem. Fins i tot els contraris a entendre com a plebiscitàries les eleccions han acabat tractant-les així, com el gran moment simplificador, el de comptar vots i saber quanta força hi ha al darrere de ca-da opció.
Això, en realitat, ho podríem fer demà mateix o l’endemà, diumenge, 13 de setembre, i estalviar-nos la campanya. El que sigui, ja està quallat. Només falta veure què és exactament, perquè els matisos també diran moltes coses… I permetran fer política.
