Al darrer article abans de vacances, titulat “Va, Artur!”, instava el president que, davant dels dubtes de les entitats independentistes a fer una candidatura conjunta, com en Mas els havia proposat, ell tirés pel dret i confegís una llista àmplia i representativa. Doncs bé, al cap d’una setmana es posaren d’acord -miracle, miracle!- i formaren la coalició Junts pel Sí, encapçalada per Raül Romeva, Carme Forcadell, Muriel Casals, Artur Mas, Oriol Junqueras, Eduardo Reyes i Oriol Amat (professor meu a Esade). El final de la llista també és sonat: Elisenda Paluzie, Salvador Cardús, Jaume Cabré, tres presidents del Parlament i Pep Guardiola! En Lluís Llach encapçala la llista per Girona; Germà Bel, per Tarragona, i Josep M. Forné, per Lleida. Una pila de noms coneguts completen la candidatura més capaç, plural i representativa que s’hagi fet mai a Catalunya. Ha estat tot un encert, tàctic i estratègic.
Fins i tot els que no hi han volgut ser, la CUP, l’han encertada: restaran vots a aquesta caterva de comunistes il·luminats anomenada Catalunya Sí que es Pot: sí que Colau pot llogar el seu home, sí que Pisarelo pot llogar la seva dona, sí que el seu líder, que es diu Franco, pot dir-se Rabell, sí als manters, si a etcètera. Aquests no faran cap revolució, però impediran la independència, que és la seva missió. Són companys de viatge del PP, “los tontos útiles”, que en deia Carrillo.
Ara fa uns dies assistí a la presentació de Junts pel Sí a Puigcerdà. El Teatre Ceretà estava a rebentar i centenars de persones es quedaren al carrer, en l’acte més multitudinari que s’havia realitzat mai a la capital ceretana. El cartell anunciava Carles Puigdemont, alcalde de Vic i president de l’AMI; Marta Rovira, d’ERC; Lluís Llach, i Raül Romeva, per triar i remenar. Tots exposaren amb brevetat i claredat les raons per votar sí a la independència; ho feren d’una manera didàctica, festiva, i Llach ens féu riure bastant. Ens ho passàrem pipa.
La cosa és tan seriosa, la independència de Catalunya, que l’Estat del PP ja ha mobilitzat totes les seves brigades: la justícia, els serveis exteriors, els serveis secrets, la Guàrdia Civil i la policia, per capar l’anhel català. Avui l’objectiu és Mas: saben, perquè són cafres però no són tontos, que sense Mas ni CDC la independència és impossible. Demà pot ser Junqueras, Fernández o qualsevol de nosaltres. O sigui que preparem-nos, perquè d’ací al 27, a més a més de fer-nos por, ens llançaran tanta merda com podran. Que estiguem en campanya electoral no els en retraurà pas. El pudor democràtic, a Espanya, ja fa temps que s’ha esvaït. Impera una dictadura constitucional, en la qual el PP fa i desfà el que li dóna la realíssima gana, el PSOE ens titlla de nazis i en Duran els ho agraeix. Ara pretenen girar el Constitucional com un mitjó, amb urgència, per tal d’empresonar Mas en quinze dies. Això va així, i el que no ho vegi és que està cec, o és que ja li va bé. Senyors, les cartes estan donades: o esdevenim ciutadans europeus o romanem súbdits d’una colònia espanyola. Rien ne va plus!
Sugg. “Els morts no parlen”, de Miquel Aguirre.
