Aquest mes de juny va obrir les portes el Microteatre Barcelona al carrer de Bailén, 194, al barri de Gràcia. En cinc sales es representen deu obres cadascuna d’elles amb un equip artístic diferent, un mateix tema des de deu punts de vista i problemàtiques molt diferents. Cada peça dura quinze minuts. El preu per peça és de quatre euros. Tens dret a un descompte en la consumició en barra i pots portar-te la beguda a la sala. La mitjana d’espectadors és de deu per sala, es treballa de dilluns a diumenge en cada temporada o temàtica, els dilluns i dimarts es reposen les peces que més èxit han tingut en la temàtica anterior i de dimecres a diumenge es representen les peces de la temàtica del moment. És d’aplaudir aquesta iniciativa que permet que els dramaturgs presentin les seves propostes, és a dir que microteatre és una fàbrica de creació oberta a tots els escriptors, directors i actors que presentin un projecte sobre la temàtica desitjada que pot ser per diners, per idiota, per vacances, per elles, pels teus morts, pels brindis.
Aquesta és la segona vegada que es posa en marxa una idea així a Barcelona, la primera va haver de tancar al barri del Raval, en aquesta ocasió, el projecte, el porta l’actriu Libertat Ribera, la companyia s’emporta el 70% de la taquilla; la sala, el 20%, i l’autor del text, el 10% restant.
Aquest és un teatre que no busca la gran reflexió sobre la vida. Busca mostrar situacions quotidianes amb una visió característica, on preval per sobre de tot la interpretació, fer que l’espectador trobi veritat en el que està veient, sigui creïble i ens faci riure com passa a "El vuelo 8551", de Dani Amor, un dels nous creadors a qui val la pena seguir la pista.
Aquest és un exemple de com una plataforma cultural pot proporcionar un espai a dramaturgs, directors i actors. Necessitem que la indústria de l’espectacle escapi dels títols clàssics per endinsar-se en la creació i el sector públic hauria de donar-ne exemple, en aquesta ocasió és el sector privat qui obre les seves portes als creadors.
Al setembre tornen amb el tema de "Per elles"; a l’octubre, "Per idiota"; al novembre, "Per les teves morts", i arribaran a Nadal amb "Pels brindis", normalment trien per qualitat i l’idioma és indistint, solen triar cinc obres en català i cinc en castellà.
Quinze minuts amb dramatisme, però també amb humor, aquestes intenses peces teatrals parlen de l’amor i el dolor, la vida, els diners, la mort, les vacances, les discussions de parella, la mort, el Nadal, els regals d’empresa, l’ estupidesa, qualsevol tema de la vida quotidiana pot ser subjecte d’una escena que ens commogui o ens faci pensar i tot això des de la proximitat de l’espectador a l’actor, perquè actor i espectador estan dins de l’escenari. A destacar també d’aquesta proposta la part infantil, el microteatre infantil, un altre espai obert a creadors, en temps de crisi la imaginació obre nous camins.
