La classificació d’amics, coneguts i saludats és de Josep Pla. No trobo la cita textual, però donat que ha esdevingut tan popular la donarem per bona. Sens dubte, aquesta és una equació relacional que ha canviat des de l’aparició de les xarxes socials. El mapa de relacions s’ha alterat molt. La nostra forma de saludar la gent ja no és només la del tímid "bon dia" o "adéu-siau" d’aquells que et trobes pel carrer i que saps que són TTV (de Terrassa de tota la vida) i que, malgrat que difícilment anirem més enllà d’una salutació de cortesia del passavolant, ens agrada de reconèixer amb un petit intercanvi de mirades i paraules amables. Ara tenim, a més, els saludats a les xarxes socials. Gent que et trobes pel carrer major d’internet i de la qual en saps només el que volen mostrar en els seus perfils. Tanmateix, de vegades, aquestes xarxes socials permetem trobar amics i coneguts d’altres temps, fent de brokers entre el passat i el present, amb resultats que poden ser extraordinaris. En el nostre món, el nombre de coneguts i saludats ha passat fins i tot a grafiar-se. Linkedin, per exemple, et pot dir que ets una "eminència" pel nombre de seguidors que exhibeixes o un no ningú perquè no estàs connectat socialment.
Sóc més aviat de pocs amics, de bastants coneguts i de múltiples saludats, tant de presència com a la xarxa. L’amistat suposa una categoria diferent, fonamentada en l’experiència. Les relacions d’amistat es basen més en fets que en declaracions. Són amics aquells amb qui comparteixes coses importants i amb els qui es pot comptar quan pinten bastos. Des d’aquest punt de vista, el cercle d’amistats no tendeix a l’infinit sinó que esdevé bastant reduït. Els coneguts són persones de l’entorn professional, de l’escola o la universitat, del barri, amb qui hi ha un cert intercanvi d’afecte o, si més no, de coneixement mutu. Dels amics creiem que són previsibles, dels coneguts, ja no estem tan segurs de les seves reaccions i sobre els saludats podem només fer una certa prospectiva conductual.
De vegades, quan passeges amb algú que ve d’una gran ciutat pel centre de Terrassa i saludes cada dos per tres, els sembla que coneixes tothom. I no és pas així, però sí que hi ha una certa sensació que al centre, o per barris, la gent ens saludem més. No és que tinguem molts més amics o coneguts que a les ciutats grans, però tenim aquesta tendència a saludar aquells que reconeixem o relacionem amb coneguts. No cal dir que moltes vegades dubtem, i no sabem si hem de saludar o no. Si saludem per intuïció podem quedar com a massa expansius, si no saludem algú que espera que ho fem podem quedar com uns arrogants. Jo, que sóc conscient de la meva mala memòria visual, no tinc problema a saludar tothom que per la mirada em sembla que espera un petit signe de cordialitat. Val més ser generós amb les salutacions, ni que sigui a risc de fer algun ridícul.
A la xarxa potser cal ser més prudent amb els saludats que pel carrer. I ni cal dir que els amics de Facebook no passen de ser una categoria de saludats més en la majoria d’ocasions. Hi ha gent que en aquesta vida relacional d’internet exhibeix patologies a tort i a dret. N’hi ha massa que se senten valorats o menyspreats en funció dels seguidors o amics virtuals que tenen. S’instal·len en una mena de nova adolescència que no té edat. Són aquesta gent que només estant a les xarxes socials per rebre reconeixements virtuals com a tot estímul per uns egos molt necessitats d’evidenciar les seves altes cotes de suposada socialització. Gent que, per exemple, segueix milers de persones només per obtenir un nombre similar de seguidors a Twitter. O bé gent que compra directament falsos seguidors que engalanin els seus perfils. No sé què hauria pensat Josep Pla en aquest temps de xarxes socials. Potser ho hauria despatxat amb un contundent adjectiu o amb un "collonades" tota aquesta broma.
En qualsevol cas és el nostre món, el món dels amics, coneguts, saludats i gent que trobem per la xarxa.
