A les reunions de cardenals prèvies al conclave que elegí el papa Francesc l’any 2013 aquest va tenir unes paraules rotundes, revelades més tard pel cardenal cubà Jaime Ortega. Es tractava d’evitar una Església tancada sobre ella mateixa, "autorreferencial", i la necessitat de "sortir als carrers". També presentava el perfil del nou Papa amb aquestes paraules: "Un home que des de la contemplació i l’adoració de Jesucrist ajudi l’Església a sortir d’ella mateixa cap a les perifèries existencials; que ajudi que l’Església es converteixi en una mare fecunda, vivint l’alegria reconfortant i dolça d’evangelitzar".
Els primers anys de Francesc com a Papa han confirmat aquesta visió, aquesta Església que ell somia. Un estudiós dels gestos i les paraules del papa Francesc els ha resumit en aquestes vuit preocupacions pastorals, que estic segur que trobaran ressò en tots els qui segueixen els seus ensenyaments.
-D’una Església autorreferencial a una Església de les perifèries existencials.
-D’una Església duana a una Església samaritana.
-D’una Església de prestigi i poder a una Església pobra i per als pobres.
-D’una Església miraclera a una Església profètica.
-D’una Església tancada en la sagristia a una Església accidentada per sortir als carrers.
-D’una Església centralista a una Església més oberta a les esglésies locals, a la sinodalitat, a la comunió.
-D’una Església clericalitzada a una Església tota ella ministerial.
-D’una Església governada per bisbes-prínceps a una Església de pastors amb olor d’ovelles.
El Papa té un llenguatge tan expressiu en imatges que plasma en elles tot un rerefons eclesial. Potser el discurs en què va exposar més clarament el seu somni sobre l’Església va ser el discurs als bisbes del CELAM durant el seu viatge a Brasil per presidir, a Rio de Janeiro, la Jornada Mundial de la Joventut el proppassat any 2014. N’hi haurà prou amb posar dos exemples concrets: els consells diocesans i la funció de la dona a l’Església.
Com a espai real d’exercici de corresponsabilitat de tots els batejats en l’Església, el papa Francesc recordà als bisbes la importància dels organismes anomenats "consells diocesans". "Aquests consells i els parroquials de pastoral i d’afers econòmics són espais reals per a la participació laïcal en la consulta, organització i planificació pastoral? El bon funcionament dels consells és determinant. Penso que en això estem molt endarrerits."
Sobre el paper de la dona en l’Església, heus aquí el que va dir als bisbes del CELAM: "No reduïm el compromís de les dones en l’Església, sinó que hem de promoure la seva participació activa en la comunitat eclesial. Si l’Església perd les dones en la seva dimensió total i real, l’Església s’exposa a l’esterilitat". I a l’exhortació Evangelii gaudium reconeix "amb gust com moltes dones comparteixen responsabilitats pastorals juntament amb els sacerdots, contribueixen a l’acompanyament de persones, de famílies o de grups i brinden noves aportacions a la reflexió teològica. Però encara és necessari ampliar els espais per a una presència femenina més incisiva a l’Església" (EG n. 103).
L’autor és bisbe de Terrassa
