Mirin, Terrassa té la gràcia que té. Per als que som d’aquí de tota la vida té la gràcia que dóna ser la nostra geografia familiar. Però la bellesa de la ciutat, per patriotes que ens posem, és més que relativa, especialment segons amb qui ens comparem. Terrassa té algunes illes, algun itinerari d’indubtable bellesa que contrasta amb extensions urbanes mediocres. La ciutat és el reflex de la seva història, amb algunes restes medievals i de la ciutat industrial – modernista que tenen molt interès, envoltes d’un discurs urbà que no és res de l’altre món. En canvi, és menys discutible que Terrassa té un fons d’escenari molt notable. Sant Llorenç i la Serra de l’Obac eleven estèticament la ciutat. Constitueixen un entorn natural d’innegable bellesa i caràcter propi. És una natura lleugera, mediterrània, molt humanitzada, amb alguns racons quasi noucentistes. Tenim boscos educats, poc despresos, amb més sentit de treball i l’estalvi que de l’exuberància.
Per a aquells que gastin algun dia de les seves vacances a la ciutat, els voldria suggerir una excursió una mica llarga però a l’abast dels acostumats a caminar mínimament. És la ruta dels tres hostals del camí ral que ens queden propers: la Barata, els Hostalets del Daví i Sant Jaume de Vallhonesta. És una ruta de gran bellesa i carregada d’història. Es fa amb una matinal llarga o potser també una excursió de passar el dia.
Si deixem el cotxe sota la Barata comencem el camí des d’aquesta masia que era una de les més riques del Vallès i que té la peculiaritat d’estar acompanyada de la Torre Salvans on Azaña va passar un bon tram de la Guerra Civil. Ens enfilem pel camí ral cap al Coll Estret i d’allà molt aviat veiem la perspectiva de l’excursió que fem, sempre mirant cap a una muntanya de Montserrat que es presenta al davant amb tota la seva majestuositat. Seguim cap al Paller de Tot l’Any, esvelt, imponent, i podem fer una primera aturada a la Cova del Lladre. Al cap de poc, arribem a la cruïlla de camins de Coll de Correu, on tenim documentades les malifetes del bandoler Capablanca. A Coll de Correu ens aturarem un moment per gaudir de la proximitat de Castell de Bocs i la Roca del Duc i enfilem cap als Hostalets del Daví, un dels hostals de la nostra ruta que és patrimoni de la Diputació de Barcelona i que, malgrat el seu estat de conservació, explica amb facilitat la seva funció d’allotjar els que feien el camí entre Barcelona i Manresa. Aquest camí, que fins aquí ens ha semblat de singular bellesa amb el seu relat natural forjat a base de la combinació d’alzina, roca i vetes verdes que es dibuixen a la pedra, els viatgers fins al segle XIX el feien amb molt respecte o amb molta por. Era un camí amb trams perillosos i els hostals donaven aixopluc i protecció. Es feia a peu o a cavall, però no era un camí de carro especialment entre la Barata i els Hostalets del Daví. Continuarem cap al Coll de la Morella i el de Gipó i baixarem a Sant Jaume de Vallhonesta. I aquí, punt i a part. Trobarem un casalot excepcional, en què podrem observar encara les seves sales, les seves voltes pensades per als viatgers i per al bestiar. És un conjunt fantàstic on no falta una petita ermita que encara es conserva. Un magnífic punt d’arribada.
Per a la tornada tenim moltes opcions, fins i tot la de continuar fins a Sant Vicenç de Castellet i agafar el tren. Però el més normal seria desfer el camí o, per als més coneixedors del terreny, fer una variant per les Boades, la Font de la Saiola i saltar cap a la Calsina i recuperar el camí ral per la Canal del Solitari. També alternativament de la Saiola podríem pujar fins a la Portella i d’allà recuperar el camí ral a l’alçada de Coll Estret havent pujat pel costerut camí de la Canal. Des de Coll Estret baixar a la Barata és un moment.
És una ruta plena d’història, amb mapes que l’orienten fàcilment i amb molta informació accessible a internet. No eren els únics hostals que hi havia al camí ral, també cal comptar Can Torrella a Matadepera i el del Pont de Vilomara ja al Bages, però aquests tres hostals constitueixen una ruta històrica excepcional, preciosa de caminar i amb uns paisatges suficients com per erigir una petita pàtria.
