Dubta que siguin foc les estrelles, dubta que el sol es mogui, dubta que la veritat sigui mentida, però no dubtis mai que t’estimo." Paraules de Hamlet a la bella Ofèlia. Pocs han escrit amb tanta passió sobre l’amor com el mestre Shakespeare i ho ha fet en moltes obres, comèdies i tragèdies. I si, a les paraules del dramaturg anglès, els col·loquem la direcció d’un espectacle shakesperià un dels directors que sempre donen un sentit alegre, divertit i entretingut a les comèdies que dirigeix com Josep Maria Mestres (Calaf, 1959) el resultat està a l’altura de les expectatives, que no són poques perquè a aquest nom hem d’afegir-hi els d’Ariadna Gil, Laura Aubert, Mercè Pons, Rosa Renom, Sílvia Bel, Aleix Casanovas, Joel Joan i Jordi Boixaderas. Amb aquesta càrrega de profunditat l’espectacle "Amor @ Shakespeare" posa un mirall davant de la natura, allunyant-se dels excessos i els versos mal dits dels actors buits. Entre tanta estrella destaca la feina de la que té menys currículum de tots, però un talent que sobrepassa molts, es tracta de Laura Aubert, que fa el paper del graciós, la criada del teatre clàssic que ho enreda tot. Alguna cosa així com el maldestre Puck que està en totes les salses, es canvia de roba amb la rapidesa d’un llamp i està present en tota l’obra, passi el que passi en escena, la Laura està present o amagada. Sens dubte el seu enginy i saber fer fan que l’espectador somrigui cada vegada que apareix per explicar-nos la situació o introduir els personatges principals en el conflicte que s’acosta on els personatges busquen la seva felicitat que com en un conte per a nenes és un casament feliç.
"Amor & Shakespeare" és un refregit de diverses comèdies del dramaturg anglès, en què els embolics entre els enamorats donen lloc a converses enginyoses i malentesos, d’una banda "Els treballs d’amor perduts" al costat dels personatges de "Els dos cavallers de Verona" i "Molt soroll per res".
Com si fos un somni d’una nit d’estiu al Grec es va presentar aquest joc de miralls, aquest joc de caixes xineses, de metateatre, on el mateix teatre és objecte de la representació. Aquesta és la marca de la peça el joc lúdic, la diversió i l’art de descobrir les cares de l’amor fa cinc-cents anys feien moure els cors dels enamorats. L’obra es podrà veure aquest setembre a l’ inici de la temporada al teatre Poliorama.
El text en català com gairebé totes les traduccions modernes té la signatura de Joan Sellent, fent accessible els versos anglesos a un llenguatge totalment proper a l’espectador en aquest joc de seducció, un joc de farses on el "carpe diem" mou els personatges. La música de Núria Andorra dirigida per Jordi Domènech serveix perquè els silencis i transicions redoblin el nostre interès d’espectador i permet veure cantar fins i tot Jordi Boixaderas, qui ho havia de dir!
Gelosia, disputes, desdenys, confiances, desconfiances, ràbia, desig, sospites, malentesos, malenconies, alegries… en boca d’un grup d’actors que per a si voldria qualsevol director. No se la perdin al Poliorama.
