Una Hisenda pròpia? Sona bé. Com la de Suècia o Austràlia? Sona bé. Basada més en la cooperació i la bona fe que en el control i la mala llet? Sona encara millor. I tot això on ho veurem? A la Catalunya del futur, una mena de Xauxa que pel sol fet de ser independent ja serà millor. I qui ens portarà a aquest paradís? Òndia, tu, primer problema: el mateix Mas que és hereu d’una casta pujolista que a Suècia hauria estat senzillament impossible. És creïble això? Podria en Millet ser suec? Podria TV3 ser la televisió nacional de Suècia, amb els valors de Suècia? Diria, diria que no. Clonar Suècia no és tan fàcil com fer un titular atractiu. Si tu vols copiar un producte que funciona, cosa que no és cap deshonor si es fa dignament (és a dir, no robant), el que has de copiar és la fàbrica, no el producte. La fàbrica sencereta, tota. Evidentment, adaptant-ho una mica, però no fent trampa i copiant només quatre coses anecdòtiques. És estimulant imaginar un país nou, radicalment nou, sens dubte. I si copiem coses que funcionen, millor que millor. Però tard o d’hora cal anar a donar un cop d’ull a l’ADN: el sistema fiscal suec no es pot trasplantar a Catalunya o a la resta d’Espanya així com així. Continuem amb el pensament màgic, i és una llàstima: no ens diuen al mateix temps que també copiarem la política sueca. Que no és cap meravella, però segurament respon a valors una mica més elevats que l’espanyola o la catalana. Si no, aquella política no hagués pogut generar aquella Hisenda suposadament tan envejable. En el fons, no volen que siguem suecs, sinó que pretenen continuar fent-se ells els suecs, que no és el mateix. El botó del “reset” és una altra cosa. El necessitem, sí, però abans convindria que parléssim una mica, de veritat i amb modèstia, sobre l’esperit del país… I després ens posem a copiar coses que funcionen allà i canviem coses que no funcionen aquí.
