Opinió

Ni cap ni centener

A casa meva sempre havia sentit parlar en català. El meu avi Joan li posava accent d’Alcoi i aquesta era la variant lingüística casolana. No recordo però que fins a la normalització del català ningú parlés del tèxtil amb l’accent obert a la “e”. La pronúncia castellanitzada estava completament generalitzada. També dèiem “aplegador” i “acondicionament”. Curiosament, però, el sector tèxtil mantenia un argot ben diferenciat que era adoptat per tota la ciutat. La forta presència d’immigrants a les fàbriques donava aquesta mixtura tan pròpia del país, mixtura per altra banda que ja era molt evident a inicis del segle XX. No passava només al tèxtil, també passava a la construcció o al metall, on la llengua sempre havia estat un terreny prolífic per a hibridacions de tota mena.

Anem perdent les expressions del tèxtil i no només per la minsa dimensió del sector a la ciutat sinó per la progressiva deslocalització dels argots professionals referenciats geogràficament. Moltes de les expressions tèxtils no anaven massa més enllà de Terrassa i Sabadell. Per sort, tenim la petita joia del Cinto Morera “A toc de pito”, de 1954, que ens ajuda a salvar els mots. La ciutat li deu molt, a Cinto Morera, però en aquest cas concret li deu haver-nos deixat una col·lecció d’expressions tèxtils que tenen tanta importància com els bons edificis modernistes que conservem. En una ciutat on la vida econòmica era hegemònicament tèxtil era normal que aquestes expressions saltessin de la fàbrica a la vida en general i s’adoptessin amb tota naturalitat com a signe d’identitat. Quan algú estava fotut de veritat és que tenia “mala peça al teler” i el més probable és que acabés a “Can Torrella”. Quan una noia era molt bonica, a Terrassa en deien que era “tota d’estam”, igual que a Palamós era de palangre. D’anar pelut, portar el cabell llarg, se’n deia portar massa llana al clatell. Anar atriboladament d’un lloc a un altre era “anar com unes devaneres”. Haver begut era “portar filots” i ser bohemi era ser “una baga boja”. Ser poca cosa era ser “flac d’empesa”. Que les coses anessin bé volia dir que “anaven tots els telers”. M’agraden molt aquestes expressions i cada cop que puc les faig servir. No sé si el llibre de Morera s’hauria d’estudiar a les escoles de Terrassa, però segur que alguna cosa d’aquestes hauríem de transmetre als que ja no saben que les xemeneies que troben a les places foren d’una ciutat tèxtil.

Aquesta era la forma com parlaven la gent del tèxtil, com jo ho escoltava del meu pare i els que treballaven amb ell en una petita fàbrica com Cal Costa Barrera: el Gildo, l’Aurelio o el transportista Joan Sardà per dir els que recordo. Així parlaven els drapaires o la meva àvia que repassava peces al “cuarto de reixa”. No era un parlar curós ni acadèmic, tot al contrari, era la forma popular de parlar. Una part de la classe empresarial s’havia castellanitzat, però la majoria de la societat adoptava una versió poc estricta però fresca del català. Aquestes expressions no eren exclusives de cap ciutat i són sempre refrescants. Em fa gràcia que a Torelló, dels que van mal mocats (els penja la candela), en diguessis que “tiren vaques a muntanya”. I així arreplegaríem tradicions marineres, de pagès o de qualsevol ofici o de qualsevol territori.

La forma de parlar ens indica l’ambient i les relacions socials. Avui tenim una forma de parlar menys local, més marcada per la globalització. Jo visc entre anglicismes i els uso constantment. En el món de la innovació tenim moltes paraules que condensen més d’un significat, resumeixen una forma de veure les empreses i d’entendre la vida. Pot semblar més modern, però no és cap novetat. També, com en totes aquestes coses, hi ha bastant de papanatisme. A cada moment la seva parla, les seves expressions, la manera salada de riure’s d’un mateix o dels altres aprofitant paraules castisses, frases fetes a mida dels entorns i expressions que resumeixen un context. A mi, m’agradaria però que, davant d’un sense sentit, d’aquí molts anys algú a Terrassa continués dient que no “té cap ni centener”.

To Top