Una part del càlcul sobre les possibilitats que a partir del 28 de setembre comenci la fi del vell món conegut es basa en una alegre hipòtesi sobre les eleccions generals espanyoles. La teoria suggereix que a Madrid aleshores hi haurà un govern feble, un govern construït a base de pactes, i que per alguna raó misteriosa tindrà més marge per negociar que Rajoy i la seva tropa. Un govern tou a Madrid, que no estigui en mans de la dreta nacionalista espanyola, ajudaria suposadament a buscar solucions creatives a la crisi catalana i s’asseuria a negociar. Per tant, només caldria patir de veritat per tot el que pot passar els mesos d’octubre, novembre o principis de desembre. Al final, es produiria el miracle i es podria parlar d’alguna cosa constructivament, després del cataclisme de la tardor de 2015. No acabo de veure-ho clar, la veritat. Molt em temo que Catalunya, involuntàriament, li està fent a Rajoy la millor campanya electoral de la història.
Si agafa la bandera "rojigualda" i esclafa les temptacions secessionistes catalanes, pot tenir les eleccions guanyades. A canvi de salvar Espanya (a la seva manera, que acostuma a acabar fatal), pot fer que li perdonin la corrupció desbordada, les retallades, l’endeutament públic o fins i tot els seus incompliments amb l’electorat més carca i retrògrad. Tot, li perdonaran, tot, si té nassos de parar els peus als catalans. Arribarà a tant? Ni idea. Un Aznar ja ho hauria fet fa temps, però gràcies a Déu Rajoy és més tebi, més poruc, més calculador… I llest per salvar-se ell mateix. Tanmateix, si ho acaba fent, és altament probable que al gener del 2016 torni a estar a la Moncloa… I després? Res, s’acaba el guió. Després pot passar qualsevol cosa. Fins que truqui Frau Merkel i doni instruccions. Aquesta vegada sort en tindrem, d’ella…
