La Calòrica és una d’aquestes companyies de teatre a les quals val la pena seguir-los el rastre. En aquest festival Grec 2015 ens han sorprès molt gratament amb el seu espectacle “Bluf” a la sala PB del Mercat de les Flors. Es tracta d’una comèdia plena d’agudes observacions, rabiosament actual i divertida fins a la riallada.
“Bluf” és una comèdia on els actors no paren de cremar calories, són unes autèntiques màquines de despesa energètica. Tanta energia posada en escena no aprima la companyia, sinó molt al contrari l’engreixa dia a dia des del seu naixement l’any 2009, es tracta d’actors formats a l’Institut del Teatre, el seu primer muntatge va ser “Lletja malaltia i molt trista mort de la reina Isabel I”, un espectacle on ja apareixien els seus senyals d’identitat: humor i sarcasme, en el seu primer treball focalitzaven la seva atenció sobre el poder. El seu segon treball va estar al Grec del 2012, “L’Editto búlgar”, un espectacle document que posava en escena un dels més notables escàndols de la Itàlia governada per Berlusconi. Seu va ser també un espectacle en llenguatge pseudorus -“Ekstraordinarnyy”- sobre un adolescent ucraïnès que somia fer-se famós gràcies a internet, un espectacle que es va poder veure al Teatre Lliure. Van rebre el premi Adrià Gual per “La nau dels bojos”, inspirada en el quadre homònim del Bosco, que van representar aquesta temporada a la Seca-Espai Brossa. “Bluf” és la cinquena producció del seu dramaturg i director, Joan Yago, que li va valer el premi Quim Masó l’any passat. Es tracta d’un compendi d’històries entrecreuades sobre personatges que decideixen canviar de vida i sortir a buscar la felicitat. Aquests personatges han trencat la corda de la quotidianitat per trobar la recepta que els faci feliços, els personatges són ciutadans comuns que es plantegen l’avaluació de la seva pròpia vida. La peça comença amb un personatge amb quatre dits a cada peu amb la qual cosa patirà els improperis del ramat que es riu dels més febles, en un homenatge als bolquers del Tricicle. Un espai sonor animat i divertit ens condueix d’una breu escena de la vida d’un personatge a un altre, del jubilat prematur a la jove acomiadada d’una empresa en la qual es riuen d’ella. L’atur i la precarietat laboral estan darrere de les entrevistes d’orientació laboral d’un personatge que intenta despullar el cor dels personatges a la recerca d’ells mateixos amb la seva ajuda, que no sembla una freda funcionària sinó el doble de Jorge Bucay. Ens fem un fart de riure a cada entrevista, fins a l’última, on la situació fa un gir, aquesta peça té l’efecte de la pura acumulació d’enginy sobre les situacions més simples com la del jove preocupat per la desaparició de les abelles i l’amor a primera vista. Músics vocacionals que es troben a la sala Bola vuit, l’home de vermell i les dues lesbianes atracadores, enmig d’aquest embolic, el trio format per un home abella, el protagonista i la seva noia. Vides creuades en un escenari que ens proporciona una estona de felicitat i al mateix temps ens fan pensar sobre les nostres pròpies vides. Som el que volíem ser? Hem fet tot el que podíem fer per aconseguir la felicitat? Tot un còctel explosiu de cinisme. No se la perdin a la Sala Beckett al setembre.
A l’escenari trobem vides creuades que ens proporcionen una estona de felicitat i ens fan pensar
