Com es pot fer, amb tanta calor, la Guerra de Cuba?” canta Jaume Sisa en una cançó. I probablement deu tenir raó, amb aquesta calor no ve de gust ni fer la guerra, ni la revolució, tot i que moltes guerres i moltes revolucions s’han fet precisament al mes de juliol -i la data d’avui n’és precisament un trist exemple. Aquests dies fa massa calor per fer res -en tot cas parlo per mi i, pel que sembla, per Jaume Sisa. A mi la calor em deixa atuït i sense ganes d’emprendre gaire aventures. Em causen admiració aquests valents que carreguen el cotxe de maletes i se’n van a descobrir Europa canviant cada dia de ciutat i, fins i tot, de país. Jo, l’estiu, el concebo a l’ombra d’un roure, amb un toll d’aigua a prop i una novel·la vuitcentista a les mans. En aquestes condicions va molt bé poder llegir les fictícies desgràcies dels altres. Unes desgràcies prou distants i prou hipotètiques perquè hom no s’hi hagi de sentir implicat, moralment parlant, però prou ben escrites com perquè s’accioni el mecanisme de la compassió i, si es vol, un pèl de mala consciència: “Jo aquí prenent la fresca i el pobre David Copperfield passant-les magres a Londres!”.
No, certament, no són dies per escriure articles al diari ni per trobar noms per a llistes electorals -“Catalunya, sí que es pot”, em sembla un exemple clar del que estic dient-, ni, encara menys, per prendre decisions transcendentals. Encara que la història s’entesti a desmentir aquesta afirmació i l’activitat política que vivim aquests dies la contradigui encara més. Estem vivint un juliol estrany, tant pel que fa a la intensitat de la calor com pel que fa a la intensitat de les notícies polítiques. En aquestes dates els diaris haurien d’anar plens d’informacions anecdòtiques, de reportatges sobre les vacances infantils dels nostres prohoms -i prodones. Els relats literaris que abans omplien les pàgines dels diaris han quedat marginats pels fulls de ruta, per les eleccions a can Barça -un bell exemple de les limitacions de la política sense polítics-, pel rescat de Grècia, per l’eferverscència de llistes úniques i unitàries… Massa coses per a tanta calor, massa moviments, massa tàctica i massa poca embranzida.
Vistes aquestes coses, he decidit no fer-me còmplice d’aquesta situació i tancar aquesta paradeta fins al mes de setembre que, amb les pluges i el raïm, vindrà el moment de tornar a analitzar tot el que estem vivint i segurament tindrem més dades objectives a la mà per poder escatir amb una mica més de certesa tot el que està passant i acabarà de passar aquest mes de juliol. Tanco per vacances, doncs, i me’n vaig a buscar una ombra de roure i un tros de llibre i un soroll de grills al fons. No hi ha cap passa de calor que no es pugui temperar amb un bon barret de palla i un càntir d’aigua amb anís.
