El dia 10 de novembre de 2009 l’assemblea general de les Nacions Unides va declarar el 18 de juliol de cada any com el Dia Internacional de Nelson Mandela, unint-se a la fundació que porta el seu nom per dedicar 67 minuts del nostre temps a ajudar les altres persones i així homenatjar-lo en el seu dia.
Va néixer el 18 de juliol de 1918 a Umtata (Sud-àfrica), un país depenent del Regne Unit. De jove va renunciar a convertir-se en cap d’una tribu i va optar per estudiar Dret. Als 24 anys, ja advocat, va prendre consciència de la situació política i social repressora que més tard el faria afiliar-se al Congrés Nacional Africà (ANC). Una agrupació formada per joves sud-africans negres en oposició a la política discriminatòria de la minoria blanca al poder.
El seu ideal era un socialisme africà, nacionalista, antiracista i antiimperialista. La situació de la majoria negra empitjorava quan es dictaven més mesures de discriminació racial, com la separació de blancs i negres, en barris, hospitals, escoles, transports o comerços, assignant sempre a la població negra un servei deficitari d’aigua, electricitat..: una pràctica coneguda com a apartheid.
Mandela liderava una lluita pacifista contra l’apartheid, similar a la lluita de Gandhi a l’Índia. No obstant això, amb pacifisme no va tenir resultats positius i a més el govern augmentava la repressió prohibint l’ANC. Arribat a aquest punt sense sortida, va fundar una branca militar per sabotejat objectius militars, motiu pel qual més endavant va ser detingut i condemnat a cadena perpètua el 1961, als 43 anys.
La política internacional es va fer ressò de l’empresonament de Mandela i de la política repressora del govern sud-africà, especialment per la massacre de Soweto del 1976, que va causar la mort de centenars d’estudiants negres en protestes estudiantils: uns fets en contra dels drets humans en un règim ja independent del Regne Unit i desvinculat de la Commonwealth. Mala premsa per al nou Estat davant les més altes esferes internacionals. Després de 27 anys d’empresonament, va ser alliberat el 1990 als 72 anys i va reprendre la lluita pacífica defensant la reconciliació entre blancs i negres, sense cap ressentiment. La lluita aleshores va donar fruit i l’apartheid va ser abolit el 1991. Dos anys més tard, li va ser concedit el Premi Nobel de la Pau pel seu treball pacífic per abolir l’apartheid i per l’establiment de les bases d’una societat sud-africana democràtica. Veus discrepants amb la concessió foren Margaret Thatcher i Ronald Reagan, és a dir, la primera ministra del Govern de la Metròpoli que havia tolerat l’apartheid i el president dels Estats Units en època de la detenció de Mandela amb cooperació de la CIA: discrepàncies coherents, afortunadament minoritàries, enfront del fort suport internacional com a símbol de la defensa dels drets humans.
Al 1994 va ser elegit per sufragi universal, en les primeres eleccions no racials, primer president de la República Sud-africana com a Estat independent. La política de reconciliació com a president està descrita magistralment en la pel·lícula "Invictus", dirigida per Clint Eastwood. Finalitzat el mandat de cinc anys, va cessar com a president als 81 anys i es va retirar de la política activa. Posteriorment va reprendre la vida pública per lluitar contra la sida i va seguir essent una persona mundialment reconeguda com un defensor dels drets humans. Produïda la defunció, a Johannesburg, el 5 de desembre de 2013, el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, emetia un missatge remarcant la dedicació de Mandela al seu poble i a la humanitat a costa del seu sacrifici personal, que amb fidelitat als seus principis i altura moral va frenar el règim de l’apartheid. Ban Ki-moon acabava dient que ningú com Mandela en el nostre temps havia aconseguit fer avançar els valors i aspiracions de les Nacions Unides.
Des de la Comissió de Defensa dels Drets Humans de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa (ICATER) li dediquem un homenatge en el Dia Internacional Nelson Mandela, invitant tothom a dedicar 67 minuts d’aquest dia a una conducta solidària envers la nostra societat.