Mentre estem pendents del gran castell de focs del drama grec, el Parlament Europeu aprova un informe que dóna llum verda al TTIP. Aquestes sigles amaguen el tractat secret entre Estats Units i la Unió Europea, que ens vendran com la gran oportunitat per a la prosperitat, i esdevindrà la gran oportunitat per privatitzar-ho tot i garantir que les grans corporacions empresarials estiguin per damunt de les lleis i la justícia. Per això ho negocien en rigorós secret: perquè és una barbaritat. I, mentrestant, fan tot el soroll que poden amb Grècia: l’autèntica gran traïció a Europa és el TTIP, el tractat secret per vendre’s Europa i dinamitar el model europeu.
Una traïció consumada, de moment, amb els vots de la dreta, dels liberals i de gran part del socialisme europeu, PSOE inclòs: ha preferit no formar part de les honorables excepcions de socialistes francesos, belgues, britànics o austríacs. De manera que el TTIP ha salvat un dels darrers obstacles en el seu camí, just quan estàvem entretinguts amb la trituradora de carn picada grega i el miserable espectacle, no de la manca de generositat, sinó de l’absència absoluta de projecte europeu i grandesa política. Ara vénen vacances i el tema del tractat secret passarà a un discret segon pla, continuaran redactant-lo protegits per les ombres del secret. Un magnífic exemple de l’esperit democràtic de les institucions europees: és evident cada vegada més que els líders polítics europeus actuals, resignats a la submissió als interessos financers i corporatius, segurament estarien més còmodes en una Unió inspirada en la Xina. I no és broma. Aquest és el seu model ideal, en el qual la democràcia fa més nosa que altra cosa. Ja ens podem anar acomiadant de tot allò que pensàvem que seria Europa…
