Com vam anunciar en un comentari anterior, ja ha entrat en vigor la reforma de la legislació catalana que afecta les normes per a les quals es regulen les comunitats de propietaris a Catalunya.
Vam destacar que amb la reforma el Parlament de Catalunya va ser receptiu a la petició que se li feia per part de les cambres de la propietat i altres organitzacions i col·lectius, per tal d’ampliar el termini de garantia o privilegi de les comunitats en les reclamacions dels deutes dels propietaris morosos, que ha quedat a poder reclamar al propietari actual, en casos de canvis de propietari, el deute respecte de l’anualitat de l’any en curs més els deutes corresponents als quatre anys immediatament anteriors.
Aquest punt ens porta a aclarir un dubte que molt sovint es planteja, quin és: si no hi ha canvi de propietari, el deute de quant temps es pot reclamar?
És a dir, dins d’una comunitat de propietaris, si un propietari no paga de fa temps, anys, què se li pot reclamar?
D’acord amb la legislació catalana, se li poden reclamar fins a deu anys, és a dir, li haurien prescrit i no li seria exigible el pagament respecte a les quotes que excedeixin dels deu anys, des que s’hagin reclamat (fora de Catalunya, per a la legislació estatal, el termini és de 15 anys).
La situació normal de morositat, en el moment actual, és doble. Hi ha uns propietaris als quals la seva economia no els permet pagar (a vegades també hi ha carotes que els agrada viure sense pagar i a costa dels altres) i, d’altra banda, hi ha propietaris que han deixat de ser-ho perquè han "perdut" el pis.
Respecte dels primers, els que no poden, en moltes comunitats, la solidaritat i la bona fe faciliten que s’arribi a acords per fraccionar els pagaments o situacions d’ajornament o condonació (no és acceptable, pels problemes legals que comporta, els pactes d’acord amb els quals el propietari acaba pactant amb la comunitat el pagament de quotes a canvi que se li perdonin els deutes, aquest és un tema a rebutjar).
Respecte dels segons, el dels propietaris que acaben sent "desnonats" o perden el pis a mans de tercers (normalment un banc que és el creditor hipotecari), hem de tenir present que el propietari no només haurà deixat de pagar les quotes hipotecàries, sinó que a més farà molt temps que no paga les quotes de la comunitat.
A més, els bancs creditors, tot i adjudicar-se els pisos en subhasta, moltes vegades no tramiten la documentació fins al Registre de la Propietat, per tal que la comunitat no els reclami.
Doncs bé, a partir del 21 de juny de 2015, les reclamacions que es formulin per al cas de transmissions o adjudicacions a tercers, la comunitat podrà reclamar l’any vigent i quatre anys enrere.
Era important fer aquest aclariment, ja que a molta gent no li quedava clara la distinció i cal saber que a la Cambra de la Propietat (www.cambrapropietat.com) pot obtenir més informació.