Per als que tenim records d’haver passat gana i somiar amb el pa blanc, després d’haver-lo consumit -escassament- d’a-quella massa infernal de tots colors i desagradables sabors que ara, benvolents, l’hem novel·lat com a pa negre, és com un regal del cel passejar per la ciutat i trobar-te a curta distància -tal vegada massa curta- una gran quantitat de fleques que t’ofereixen una infinitat de pans i sabors de diferents espècies i mides; no cal dir que en tots els establiments es pot trobar també tota classe de pastissos i coques, fins i tot en algun d’ells begudes i cafès.
Certament estem a la ciutat de l’abundància quan es tracta d’oferta de gormanderia, llàstima que no correspongui a la riquesa de totes les butxaques ciutadanes, però això seria motiu d’una altra reflexió, ara del que vull parlar és de la meva sorpresa que hi hagi tantes boques per consumir tot el pa que veig i, molt em temo, que gran part d’aquesta massa acabi diàriament a l’abocador. Anys enrere es deia que un alt consum de pa significava un estat de pobresa, ja que es devia que molts ciutadans no podien elaborar menjar de major qualitat, però ara ja no crec que sigui vàlid. Cada dia s’obren nous establiments de venda de pa amb els pertinents pastissos i coques, però també començo a veure que se’n tanquen alguns i això és un mal senyal de previsió comercial. El fet d’obrir i tancar negocis, en aquest cas de pa, no deixa de ser un malbaratament que perjudica el conjunt de la societat, ja que no solament afecta l’emprenedor, que generalment perd bous i esquelles, sinó també l’arrendador del local, els subministradors de productes, els instal·ladors, els gestors, les taxes municipals i els bancs, tot i que aquests dos últims ho reverteixen a la ciutadania, que sempre som tots.
Desconec la regulació municipal per posar una fleca, que possiblement es preocupa més dels espais, la higiene, la seguretat i els serveis, que de la viabilitat del negoci, amb l’argument que estem en una societat de lliure comerç, però tal vegada convindria que l’emprenedor presentés a l’Ajuntament que dóna la concessió un estudi econòmic tan complet com el que es dóna als bancs per sol·licitar un crèdit, així com la bondat del seu emplaçament. Ja sé que no és convenient fer marxa enrera i posar obstacles al lliure comerç, però les conseqüències són de bé comú i van a costa de tots.
No sé per què se m’ha donat pels forns de pa, que m’ofereixen amablement barretes cruixents cada matí, també em podria haver referit a les botigues de fruites i verdures, a les òptiques, a les de venda de moneders i collarets i altres tantes que de cop i volta van apareixent i desapareixent; no és el cas de les farmàcies, ja que aquests la saben més llarga i procuren establir distàncies.
Estem en vigílies de la Festa Major, desitjo a tots els lectors que passin un bons dies i, si convé, es posin taps a les orelles si viuen en alguna plaça o carrer on regni la disbauxa, però en cap cas no es descuidin de comprar pa, coques i ensaïmades pel bé de l’economia ciutadana.
