El proppassat dijous dia 18 de juny va tenir lloc la presentació de la nova encíclica del papa Francesc "Laudato Si". L’encíclica pren el nom de la invocació de sant Francesc d’Assís: «Lloat sigueu, Senyor meu», que en el "Càntic de les criatures" recorda que la terra, la nostra casa comuna, «també és com una germana, amb qui compartim l’existència, i com una mare bella que ens acull entre els seus braços» (n.1).
El "Càntic de les criatures" és un càntic d’agraïment a Déu per la naturalesa escrit l’any 1225. El Papa fa també un càntic de lloança a Déu per la creació i a la vegada dedica un ampli espai a denunciar les activitats que poden acabar destruint la natura i també denuncia la manca de voluntat política i social per evitar aquesta destrucció. Es tracta d’un missatge dirigit als membres de l’Església i també a tots els homes i dones de bona voluntat per tal que siguin cada vegada més conscients de la necessitat de protegir el planeta Terra.
És significatiu que el document hagi estat presentat conjuntament per un representant de l’Església catòlica, el president del Pontifici Consell de Justícia i Pau, el cardenal Peter Turkson; l’arquebisbe metropolità de Pergamo, Joan Zizioulas, en representació de l’Església ortodoxa; el professor Hans Joachim Schellnhuber, un laic i científic alemany, físic teòric, fundador i director de l’Institut Potsdam per a l’investigació sobre l’impacte del canvi climàtic, i Carolyn Woo, presidenta de Catholic Relief Services i degana del Mendoza College of Busines, University of Notre Dame, EUA.
El sant Pare assenyala que la Terra, la nostra casa comuna, "clama pel mal que li provoquem, a causa de l’ús irresponsable i de l’abús dels béns que Déu ha posat en ella", i que el seu crit, juntament amb el dels pobres, interpel·la la nostra consciència "a reconèixer els pecats contra la creació". La resposta adequada a aquesta presa de consciència és aquella que ja sant Joan Pau II anomenava "una conversió ecològica mundial". En ell, s’hi descobreix fins a quin punt són inseparables la preocupació per la natura, la justícia envers els pobres, el compromís amb la societat i la pau interior (n. 10).
El fil conductor de l’encíclica "Laudato Si" es desenvolupa al voltant del concepte de l’ecologia integral, com un paradigma capaç d’articular les relacions fonamentals de la persona: amb Déu, amb ella mateixa, amb els altres éssers humans, amb la creació. Aquest itinerari comença a partir d’una escolta de les millors aportacions científiques avui disponibles en matèria de medi ambient, per posar un fonament concret i sòlid al recorregut ètic i espiritual que haurem de fer. En aquest sentit, la ciència és un instrument privilegiat a través del qual podem escoltar el crit de la Terra.
El Papa reprèn la tradició judeocristiana, principalment a partir dels textos bíblics i amb l’elaboració teològica posterior que sobre ells es construeix. L’anàlisi s’orienta després a les causes de la situació actual, per tal de detectar no només els símptomes sinó també les arrels més profundes. L’objectiu és desenvolupar el perfil de l’ecologia integral que, en les seves diverses dimensions, comprengui "el lloc específic que l’ésser humà ocupa en aquest món i les seves relacions amb la realitat que l’envolta".
Sobre aquesta base, el papa Francesc proposa una sèrie de línies de renovació de la política internacional, nacional i local, dels processos de presa de decisió en l’àmbit públic i dels sectors privats, de la relació entre la política i l’economia, i de la religió i la ciència, centrat en el diàleg honest i transparent. També proposa algunes línies de maduració humana inspirades en l’experiència espiritual cristiana. I, tot reprenent l’actitud de contemplació orant amb què havia començat, l’encíclica acaba amb dues pregàries, la primera per compartir amb els creients d’altres religions, i la segona per als cristians.
L’autor és bisbe de Terrassa
