Opinió

Convergència i Unió a Terrassa

La història de Convergència i Unió a Terrassa comença molt abans de l´entesa permanent entre els dos partits signada l´any 1978. En plena clandestinitat i força abans de la mort d´en Franco, la gent d´Unió Democràtica de Catalunya que ens movíem a l´entorn dels advocats germans Badia i Tobella vam participar primer a la preparació i després a la fundació de Convergència Democràtica el setembre de 1974 a Montserrat. Des del primer moment vam veure clar que teníem molt en comú i que a Terrassa havíem de treballar de forma conjunta en la defensa de les dues nostres grans prioritats, els drets nacionals de Catalunya i la justícia social.
Treballant junts els dos partits vam participar activament en la recuperació de les llibertats. Però quan es convoquen les primeres eleccions democràtiques el juny de 1977 surt un problema. CDC lidera el Pacte Democràtic amb el PSC Reagrupament i el Front Nacional. Per la seva banda UDC lidera una coalició amb el Centre català. Vam resistir fins a les vigílies de les eleccions a Corts quan el nostre grup local es va escindir en dues parts iguals. Ni per a CDC ni per a UDC aquelles eleccions no van ésser cap èxit, cosa que va fer reflexionar els responsables que molt assenyadament el setembre de 1978 van signar l´entesa permanent. Naixia Convergència i Unió, origen dels governs del president Pujol i de tantes actuacions polítiques assenyades.
Durant 37 anys l´entesa ha funcionat raonablement bé, amb els seus alts i baixos, com escau a una coalició de dos partits diferents i sobirans. S´han debatut molts temes i fins ara sempre s´havia arribat a acords. Per la meva petita participació en aquests temes i en aquells anys, me´n sento ben satisfet. Si alguna cosa em dol és que la posició defensada per UDC aleshores, la creació d´una federació de partits nacionalistes entre CDC, ERC i UDC, oberta a altres partits, no vagi poder prosperar mai. No és gens fàcil superar partidismes i personalismes. La defensa aferrissada dels drets nacionals de Catalunya i de la justícia social es mereixien acords d´ampli abast.
L´any 1979 hi ha les primeres eleccions municipals de la democràcia recuperada, des d´aquell any Convergència i Unió a Terrassa s´ha esforçat per col·laborar en el bon funcionament de la ciutat, de l´economia productiva, dels mecanismes de solidaritat i de les diferents estructures municipals. Ho vam fer primer amb l´alcalde Royes formant part del govern en uns moments molt delicats i ho hem anat fent després al llarg dels anys des de l´oposició, primer amb l´alcalde Royes i després amb l´alcalde Navarro. Escau recordar que totes les iniciatives d´ampli abast proposades per impulsar el caràcter industrial de la ciutat han tingut sempre el nostre ferm suport.
Després d´haver repassat breument la història de Convergència i Unió i les seves aportacions a la governabilitat, a ningú no li estranyarà que em dolgui enormement la ruptura de CiU que s´acaba de produir. Estic segur que hi perdrà UDC, també CDC, però sobretot el nostre dissortat país. Una altra vegada ens veurem embolicats enmig d´inacabables debats interns i externs, molt lluny de les tan necessàries polítiques de consens i de respecte mutu que caldrien. Per poder recuperar els drets nacionals de Catalunya i per poder gaudir d´una vida digna com la de qualsevol altre poble d´Europa, allò que cal és poder sumar amb generositat moltes, moltes, voluntats.

* L´autor és antic diputat d´UDC al Parlament (1980-1999)

To Top