El 24 de maig va deixar a Viladecavalls una vegada més un mapa polític divers i dispers, sense majories absolutes encara que amb un vencedor clar: CiU amb 5 regidors, un partit que ha dominat majoritàriament la història política del poble; seguit de FEM (una confluència de 4 partits amb preponderància d’ICV i una escissió d’Unió que ha compartit poder i alcaldia en el seu dia amb Convergència), amb 3 regidors; ERC amb la incombustible Glòria Ullés que té patrimoni d’oposició però també de formar part de governs de tots els colors ; un partit dels anomenats emergents, C’s, que amb un candidat desconegut va obtenir 1 regidor, i el PSC, que vam obtenir també un regidor. Des d’aquí, vull manifestar el meu agraïment a tots i totes els qui em van fer confiança, sóc un candidat nou i jove, amb molta il·lusió i molt per aprendre. Treballaré per no defraudar-vos!
Aquest escenari no és nou a Viladecavalls. Al meu entendre és un escenari que invita al diàleg per sobre de tot, però també és un escenari idoni per als pactes naturals i antinaturals, per al mercadeig dels càrrecs, per al joc de les rancúnies i amistats que en pobles petits s’acaben vestint amb ideologia… Viladecavalls té una complexitat que va més enllà de les dretes i les esquerres, de l’eix nacional, dels de dalt i els de baix, de les relacions personals que defineixen les polítiques en les viles petites… Viladecavalls té una manca de cohesió territorial que és també una bandera política: ser del "poble", de Can Trias… és també una definició política. El mateix dia de les eleccions, amb un cert desencís per haver estat el partit amb menys vots amb representació al Consistori, les trucades de diferents formacions em van fer conscient de la importància del meu vot per l’aritmètica de les majories.
A vegades els números et donen allò que la gent et nega! Per començar, tant des de CiU com des de l’aliança FEM-ERC m’oferien càrrecs perquè l’alcaldia depenia del sentit del meu vot. No ha estat gens fàcil, a les pressions dels de fora, algunes poc compatibles amb la llibertat que ha de presidir la democràcia, s’afegia el debat intern, les diferents visions dels meus companys , el partit… Una situació repetida moltes vegades en la història a la meva agrupació a Viladecavalls i a la "turmentosa" història política del poble. Moltes tensions per a una persona nova com jo, una situació complexa que em deixarà cicatrius però que també m’ha ensenyat molt de cara al futur.
Finalment vaig decidir, amb una majoria de la meva gent, posar els valors i principis que portava al meu programa per davant de tot. Començar amb humilitat… i amb decència: no cedir al mercadeig per obtenir un càrrec que tots m’oferien, vaig decidir treballar des de la posició en què la voluntat popular crec que m’havia situat.
Aquest, doncs, és el principal motiu pel qual em vaig decidir a abstenir en el ple de constitució del nou Ajuntament, més enllà dels que volen fer interpretacions diferents, que són legítimes però interessades. Vull posar el meu vot al servei de l’interès del poble, sense compromisos ni lligams previs, aprofitar el pes que l’aritmètica ens dóna. Una vegada conegui més en profunditat les polítiques del govern, les seves propostes , les necessitats dels meus conciutadans , sense renunciar a res en el futur, deixant clar que qualsevol decisió important mai seria per canviar cares sinó per canviar polítiques i maneres de fer .
Vull també fer una reflexió a tots i totes els qui aquests dies m’han insultat i cridat, i als qui no ho han fet però ho han promogut: aquest no és el camí, ni de la democràcia, ni de la llibertat, ni del futur.
També expressar el meu agraïment, molt sincer i sentit, als que des de compartir la meva decisió o no m’han respectat com a persona i com a polític. Pels uns i pels altres, per totes i tots, pel futur del nostre poble, em comprometo a treballar, intentant ser digne de la responsabilitat que m’heu donat. Em poso a la vostra disposició.
