Al bell mig de la vila, tenim un centre educatiu diferent. Just davant de l’escola Lanaspa, trobem la Crespinell. En termes tècnics, parlaríem d’escola inclusiva. Dessota aquest adjectiu, hi encabim un concepte de qualitat obert a tothom. Amb independència de les capacitats de les persones que atén.
Ésser al rovell de l’ou -al capdavall del carrer del Pantà- implica un seguit de problemes afegits. Gairebé tots ells derivats dels embussos de trànsit. Sovint provocats pel sol fet d’haver de suportar aturades del propi vehicle en aquell indret€ Són ben pocs els terrassencs que no la coneixen… Encara que sigui per aquest entrebanc mínim. L’entrada i sortida de la mainada del col·legi comporten un seguit de dificultats afegides. No endebades el seu alumnat requereix l’ajut complementari del transport escolar.
Abans dels anys noranta, potser es tenia una percepció diferent sobre el tema. A hores d’ara, s’ha evolucionat. No es tracta d’integrar persones impedides. Es pretén no deixar-les fora d’una vida escolar normal. Cal donar respostes adients a la pròpia diversitat d’aquells alumnes que presenten discapacitats.
No ens ha de sorprendre, doncs, trobar -dins d’una aula convencional- algun alumne sord, amb dèficit visual o discapacitat física.
És ací on el projecte cooperatiu Lanaspa-Crespinell està de celebració. Han assolit la fita d’un quart de segle de projecte pedagògic i social. Una experiència compartida€ que ja va rebre el Premi Catalunya d’educació (l’any 2002). D’aleshores ençà, alumnes mixtes -en fase infantil i primària- fan classe a les aules de l’escola Lanaspa-Giralt. Només cal travessar el carrer, la qual cosa ho fa tot -si més no- un xic menys farragós. Alhora, podem parlar de sortides i altres activitats conjuntes. Tot aquest pack ha fet que arrelessin les bases d’un repte engrescador.
Hi ha un tret bàsic com a full de ruta dels educadors i de l’ampa: valoren la diversitat com a font de riquesa. Lluny d’interpretar-la com un impediment€ Malgrat ésser evident que aquestes persones necessitin recolzaments externs importants. Es fa del tot necessari defensar els drets d’aquest col·lectiu. Tenen tot el dret a compartir experiències i entorns amb companys sense cap altra minusvalidesa. D’aquesta manera, tothom s’educa -de manera interactiva i plural- entre persones amb diferències notòries. S’aprèn a compartir, a conrear els valors del respecte i la solidaritat. Indubtablement, unes virtuts bàsiques en la societat actual.
Amb tota raó d’ésser, aquesta cooperativa pot presumir de tasca meravellosa i motivadora. Publiciten el nom de Terrassa com a punt neuràlgic on es practica -amb cara i ulls- una assignatura cabdal: l’estimació pels més desvalguts.
Just és, doncs, reconèixer-ho de manera pública. Aquesta dedicació és del tot impagable. No es compensa amb tot l’or del món. El seu valor afegit ultrapassa qualsevol altra connotació.
Per tot plegat, felicito alhora l’Arxiu Tobella per haver inaugurat una exposició commemorativa de l’efemèride. Recull una vintena d’instantànies dels millors moments de relació entre ambdues escoles. Es va inaugurar el proppassat dia quatre d’aquest mes i romandrà oberta fins al proper dia dinou€ Motiu de més per convidar -tot aquell que em llegeixi- a no deixar-s’ho perdre. Val molt la pena.
Tant de bo que l’administració pública s’impliqui molt més en aquest tema! Sense demanar massa, penso en un increment de subvencions que garanteixi la seva pervivència i millor eficiència.
Sobretot, de cara a allunyar qualsevol risc d’exclusió entre famílies amb membres que ho necessitin.
