Alex Rigola reivindica la figura de Joan Sales i Vallès, un intel-lectual que es va enfrontar a la dictadura de Primo de Rivera, de jove es va afiliar al Partit Comunista, quan esclata la Guerra Civil espanyola com a militar de la Generalitat marxa al front on es troba amb les experiències que conformarien la seva novel·la “Incerta glòria”. Com tants va marxar a l’exili, però la seva lluita estava a les trinxeres de la seva terra i va tornar al 1948. L’intel·lectual, poeta i novel·lista torna per crear una editorial on els escriptors en llengua catalana poguessin editar els seus llibres, las seves obres, una forma de lluita moral i intel·lectual.
Ara tenim la sort de veure al Teatre Nacional de Catalunya a la Sala Petita la versió teatral de la novel·la de Joan Sales “Incerta glòria”, novel·la que té el títol manllevat d’uns versos del cavaller de Verona de Shakespeare que fa referència al dia de glòria del 14 d’abril, a aquests moments a la vida on pots agafar-ho tot i al mateix temps, paradoxalment, tot desapareix. La novel·la és la fotografia del fracàs i la decepció de tota una generació. En els fets del 6 d’octubre mor una de les persones que més van influir en la seva formació intel·lectual, es tracta de Manuel González Alba, aquest fet va fer madurar Joan Sales, aquesta maduració acabarà de ser completa amb la participació a la Guerra Civil. La seva obra és el relat dels perdedors i la decepció d’un home que va patir com ningú al front aragonès.
Àlex Rigola ens ofereix el seu punt de vista sobre la novel·la, com ja va fer amb Roberto Bolaño a “2666”, ara ens acosta a la vida de Joan Sales, un dels intel·lectuals que no entenen aquest bany de sang que va permetre crims inexplicables des dels dos bàndols, perquè va veure i va patir de primera mà la guerra dels tres anys que va ser un autèntic bany de sang, un autèntic drama ple de contradiccions. Rigola com va fer amb Bolaño fa gran el material de partida. Rigola entén molt bé la complexitat col·lectiva del patiment humà en una peça quasi shakesperiana de gairebé mil pàgines que condensa en tres hores. El resultat és un relat incòmode al poder, existencial, una gran història d’amor, un teatre testimoni de la memòria, una mirada analítica, una adaptació teatral que mostra la complexitat d’una guerra interior aixecada davant dels nostres ulls per Nao Albet, Andreu Benito, Marcel Borràs, Aina Calpe, Joan Carreras, Laia Duran, Toni Mira, Pau Roca i una extraordinària Mar Ulldemolins, en el millor paper de la seva carrera fins ara en un segon acte extraordinari. Tres hores amb dues pauses de deu minuts, la segona part furiosa i lírica, una bufetada moral i un petó, amb una posada en escena brillant i una tercera part clarificadora com l’últim sopar (Joan Sales era un home amb fortes creences religioses) i aquest efectiu bosc de micròfons penjant final que ens porta fins a les nostres conclusions. Recomanem la lectura de les cartes a Màrius Torres i els textos que va escriure Joan Sales a l’exili en paral·lel a l’obra de teatre, per comprendre tots els matisos d’un espectacle imprescindible, sens dubte el millor muntatge de l’era Xavier Albertí i que és un clar exemple del que ha de ser un teatre públic, aquell que aposti per sobre de tot per la recuperació de la millor literatura i amb la millor forma.
Tenim la sort de veure a la Sala Petita del TNC la versió teatral de la novel·la de Joan Sales “Incerta glòria”
