Jo estic força satisfet dels resultats de les recents eleccions municipals. Quant a Catalunya, l’opció a què vaig donar suport -que els partits independentistes (CiU-ERC-CUP) traguessin més vots que els espanyolistes (PP-C’s-PSC)- s’ha acomplert a bastament: dels 3,06 milions de vots vàlids, els independentistes n’han tret 1,40 i els espanyolistes 0,99. La resta, uns 0,67, es reparteixen en un popurri de partits, coalicions i plataformes locals, des de Podem, PxC, SI, Rcat, fins als Units o Amics de cada poble; votants que ja veurem com es decanten el 27-S. Els números mostren, però, que els independentistes estan més a la vora de la majoria absoluta que els espanyolistes; potser hi haurà més participació, cert, però també més polarització.
Així doncs, aquestes municipals, com a primàries del 27-S, han lliurat un bon resultat: si no ho esgarriem nosaltres mateixos (que és probable), el 27-S podríem guanyar la independència.
Quant a nivell local, vull comentar els resultats de Barcelona i de Terrassa. A la capital, la vedet Colau i la seva troupe anarco-comunista han tret un regidor més que CiU. No li auguro ni un any al càrrec: els indignats ocuparan els plens, al carrer hi haurà ball de bastons o focs de Sant Joan i Barcelona esdevindrà Caracas. Em sap greu pel Trias, un bon alcalde que ha sabut endreçar i projectar la ciutat tot i la crisi econòmica. La política s’ha tornat tan ingrata que aviat no quedarà ningú amb prou seny per dedicar-s’hi: es viu molt millor fent de tertulià. Hi ha qui pensa que això és bo -ho anomenen regeneració democràtica; jo ho anomeno involució populista: la generació "Polònia" ja vota!
A Terrassa també la vaig endevinar: l’opció independentista que votí ha entrat a l’Ajuntament. Ballart, un alcalde que no mata ni espanta, ha perdut dos regidors però en reté nou, i voldrà continuar al càrrec. Terrassa en Comú (Podemos) han estat segons, amb 6 regidors: pobres, en un flist-flast han passat de la utopia a la realitat. A CiU cares llargues, de nou regidors n’han perdut sis! Tres els han tornat a ERC, i tres més els ha perdut en J. Rull amb el seu pla Renove: canviar els regidors coneguts per ignotes "estrelles". S’ha ben estrellat: dos independents i la senyora; per als d’UDC una carabassa!
Tres consells finals: 1. La gran majoria dels regidors electes són principiants, o sigui que a nosaltres ens caldrà tenir paciència i a ells, prudència. 2. Tota aquesta conya revolucionària de Podemos està bé per fer titulars: per a mi, ja poden declarar Terrassa ciutat lliure de burgesos, de cotxes, de pixats de gos o de pugó. Que parin compte, però, amb la política d’habitatge que emprenguin: podrien matar el mercat de la segona vivenda i, de retop, el de la primera, durant molts anys. Això afectaria greument el patrimoni de la gent corrent, el 80% de la població, i ocasionaria un augment de l’atur. Poca broma, doncs, amb les coses del menjar. 3. S’està intentant una coalició TeC+ERC+CiU per canviar el poder municipal; a mi, em sembla tan legítim i democràtic com que el PSC intenti pactar per mantenir-lo. Ara: abans els de TeC s’han de "mullar" sobre la independència; altrament, ens quedaríem allà mateix, i ERC i CiU hi perdrien bous i esquelles.
Suggeriment: "Amerigo", d’Stefan Zweig
