EGONS un vell tòpic, en aquest país surt més a compte robar un banc (sencer, si pot ser, amb rescat inclòs) que robar una gallina. Tòpic? Aquí està la història del Fiti, un home de Vallecas. José Díaz era transportista i tenia una hipoteca. Durant set anys va pagar religiosament, després va perdre la feina, va ser desnonat pel banc i només li va quedar la furgoneta. La seva dona estava malalta de càncer i tenien dos fills adolescents. Era autònom, no tenia dret a atur ni a res. Per tant, “a la puta calle”. Desesperat, se li va acudir robar dues vegades gasoil per a la furgoneta. Vint litres, uns vint-i-cinc euros en total. La segona vegada va trencar el tap d’un dipòsit: “robo con daños”. Era reincident: el fiscal va demanar divuit mesos de presó, divuit. Al final van quedar en vuit. En aquests anys, des del 2009, s’ha fet de la PAH, ha hagut d’okupar pisos i malviure, fins que al final ha trobat un lloguer social.
El Fiti s’ha convertit en un activista: ha muntat una “despensa solidaria” (la Villana de Vallekas, amb “k”), ha lluitat per rescatar un edifici sencer propietat d’un banc rescatat amb diners públics, ha recuperat la furgoneta embargada gràcies a l’ajuda dels seus veïns… I la dona ha aconseguit cobrar una renda mínima. Anàvem bé, oi? Doncs no: ara, set anys després, li han notificat que ha de complir els vuit mesos de presó. I, d’això, en diuen justícia? Li hauria sortit més a compte robar un banc que vint litres de gasoil. El sistema, una i altra vegada, “matxaca” severament la gent normal, els pobres, els activistes, els manifestants… Si ets banquer o aforat, tens dret a una justícia tova, lentíssima, comprensiva. Si ets un Fiti, no et molestis a llegir la Constitució: et caurà al damunt tot el pes de la llei. I, sobretot, no robis mai una gallina. Si has de robar, fes-ho a l’engròs i dintre del sistema. I fot-li cara, que no et passarà res… Un tòpic? Una exageració? Milions d’històries pornogràfiques com la del Fiti diuen just el contrari.