AVI Hernández tanca la seva etapa al Barça amb la mateixa intel·ligència que ha demostrat en el camp. Saber marxar és fonamental. Trobar el moment. Trobar la forma. Xavi ha estat durant tots aquests anys l’expressió de l’estratègia en majúscules al camp. Ha estat el director d’orquestra del millor equip de futbol de la història i això són paraules gruixudes. Ha tingut en la seva òrbita jugadors fora de sèrie com el gran Ronaldinho o com Messi, que escriu cada dia una pàgina a part en la història del futbol. Parlar de Xavi és parlar de la capacitat d’imaginar el camp des de baix i resoldre amb precisió increïble les dotzenes de passades de qualsevol partit. Jugador netíssim i honest amb la pilota, Xavi ha traçat geometries constants i impossibles girant sobre si mateix sense deixar mai de mirar on passar la pilota. Va imprimir un tempo extraordinàriament veloç al Barça de Guardiola quan feia realitat la màxima de Cruyff que qui ha de córrer és sobretot la pilota. Sense Xavi el Barça no hauria jugat al futbol de possessió ni hauria tingut la plasticitat i bellesa que ha adquirit els darrers anys. Tampoc la capacitat resolutiva hauria estat la mateixa en absència de les seves assistències mil·limetrades. Sense Xavi la selecció espanyola molt difícilment hauria estat campiona del món. Per al meu record particular queda haver vist aquell inoblidable gol de Xavi al Bernabeu en la temporada 2003/2004. Des de mig camp, Xavi passa a Ronaldinho que li torna amb una cullereta espectacular que el mateix Xavi remata acrobàticament marcant gol a Casillas. Era l’1 a 2 i el Barça guanyaria un partit que començaria una etapa ascendent del Barça respecte del Madrid que encara perdura. Per circumstàncies insòlites vaig veure el partit a la llotja del Bernabeu al costat del gran Di Stefano. Els comentaris que la llegenda del Madrid va proferir després del gol de Xavi no són reproduïbles. Sobre el camp hi havia jugadors increïbles pel Madrid (Zidane, Roberto Carlos, Raúl, Figo) i pel Barça, entre d’altres, Luis Enrique.
Però, a més, Xavi ha estat la cara sensata del Barça també fora del camp. Acostumats a un món de futbolistes estrafolaris i mimats, d’egos insuportables, Xavi ha estat un contrapunt, com ho han estat Puyol i Iniesta. Gent que malgrat arribar a l’Olimp esportiu no perd les traces de persones cabals que fan coses amb un cert sentit. Si liderar és expressar una lògica de com fer les coses i de com expressar-les, Xavi ha estat capaç de liderar el millor Barça que hem vist. Tot va lligat: intel·ligència al camp i fora del camp. Capacitat d’influir al camp, al vestidor i a l’entorn.
Des d’una perspectiva local, Terrassa ha sonat més que mai al món com a ciutat de Xavi. L’agraïment de la ciutat ha estat i serà doncs més que merescut. Xavi Hernández ha estat, amb diferència, el millor pla de comunicació que la ciutat hagi pogut fer. A més Xavi, vivint al centre de Terrassa molt de temps, ha contribuït a donar més normalitat al que hauria de ser una cosa habitual: es pot ser esportista d’elit, tenir el cap ben moblat i no renunciar a les pròpies arrels.
El criteri que Xavi ha demostrat al centre del camp valdrà també a l’hora de definir el seu futur. Però és molt difícil d’imaginar que Xavi no sigui entrenador del Barça relativament aviat. De fet, en la seva manera de jugar hi ha hagut sempre un entrenador dins del camp. La seva capacitat de llegir els partits ha estat mítica, el seu talent natural pel lideratge, la seva trajectòria brutal com a jugador del Barça, també la seva catalanitat, el fan l’home ideal per dirigir algun dia un Barça autèntic. Xavi porta l’adn del millor Barça i això, si ell vol, ho plasmarà des de la banqueta del club.
Des de Terrassa, res més que gratitud infinita, Xavi ha ofert la millor versió de la ciutat, un gran exemple. Simplement, hem tingut vivint a prop de casa un dels millors jugadors de la història del futbol i el volem reivindicar.
Acostumats a un món de futbolistes estrafolaris i mimats, d’egos insuportables, Xavi ha estat un contrapunt, com ho han estat Puyol i Iniesta
